Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
eritropoetina
Biologia
Substància hormonal que és alliberada pels ronyons i altres òrgans dels mamífers, quan la concentració d’oxigen als teixits és migrada.
Estimula la medulla òssia en el sentit d’afavorir l’eritropoesi És de natura glicoproteica el seu pes molecular va de 24 000 a 46 000 daltons Conté àcid siàlic Coneguda popularment com a EPO i considerada substància de dopatge en ciclisme, és consumida per esportistes d’elit per tractar de millorar el rendiment esportiu
transparència
Física
En el camp de la mecànica clàssica i respecte a una radiació electromagnètica (en general la llum) que incideix en una substància, inversa de l’opacitat, és a dir, relació entre la intensitat de la radiació que travessa la substància (It ) i la intensitat de la radiació incident (Io ); s’escriu T=It/ Io
.
Per a una substància determinada, la transparència és funció de la longitud d’ona de la radiació incident
efecte de Barkhausen
Física
Fenomen observat en aplicar un camp magnètic d’intensitat progressivament i lentament variable, a una substància ferromagnètica; la imantació resultant es produeix d’una manera discontínua.
Aquest efecte és degut a les transformacions brusques successives produïdes en els dominis magnètics elementals presents en la substància estudiada
fil magnètic
Electroacústica
Primera forma desenvolupada de suport per a l’enregistrament magnètic, constituïda normalment per un fil metàl·lic amb una substància ferromagnètica per a fixar la informació.
Aquesta substància pot recobrir el fil o bé formar-ne part Actualment en desús, ha donat pas a la cinta magnètica en les diverses formes avui conegudes
espectre d’absorció
Física
Espectre de la radiació electromagnètica que resulta del pas d’una radiació electromagnètica d’espectre continu a través d’una substància absorbent.
És format, generalment, per un espectre continu en el qual manquen algunes longituds d’ona, que apareixen com a ratlles o bandes fosques en la imatge espectroscòpica Aquestes longituds d’ona són les mateixes de l'espectre d’emissió de la substància en qüestió, i a l’igual que aquell, el caracteritzen aquesta propietat és a bastament emprada en espectroscòpia
coulombimetria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.
La quantitat de component és calculada per les lleis clàssiques de Faraday, però cal garantir que el rendiment de corrent en el procés electròdic sigui del 100% La transferència d’electrons entre l’elèctrode i el component problema pot tenir lloc directament o indirectament, mitjançant un reactiu generat electrolíticament que reaccioni quantitativament amb la substància problema El procediment rep aleshores el nom impropi de volumetria conductimètrica La coulombimetria és practicada segons dues tècniques diferents a potencial controlat a un valor adequat perquè reaccioni només l’espècie…
potencial d’elèctrode
Potencial d’elèctrode
©
Química
Estat d’equilibri elèctric d’una substància (element químic o compost) que és submergida en una dissolució que la conté en forma iònica.
Formalment, és expressat per la equació o llei de Nernst El potencial d’elèctrode d’una substància no pot ésser mesurat d’una manera absoluta, sinó formant una pila amb una altra que és presa com a referència de potencial zero Hom acostuma a prendre com a referència l' elèctrode d'hidrogen o l' elèctrode de calomelans
sobrefusió
Física
Estat d’una substància que resta líquida a una temperatura inferior a la del punt de fusió corresponent a les condicions en què es troba.
Es presenta en líquids molt purs que hom manté en repòs La inclusió d’una impuresa o d’un petit cristall de la substància o bé un moviment brusc produeixen la conversió quasi instantània de tot el líquid en sòlid
immissió
Ecologia
Presència en l’atmosfera d’una substància que li és estranya i que és susceptible d’afectar un element del medi o un organisme que hi viu.
La immissió és sempre el producte d’una emissió per una font, i es refereix especialment a les quantitats que hom troba de la substància a les proximitats de la font
oxidació autocatalítica
Química
Oxidació d’una substància, generalment un líquid, a temperatura ordinària, per l’oxigen de l’aire.
Una reacció d’autooxidació s’esdevé en dues fases La primera fase és lenta i controla el sistema d’oxidació Així, una substància B completament estable a l’oxigen de l’aire, pot ésser oxidada quan és afegida a un sistema d’autooxidació, puix que hi intervé l’intermediari peroxídic que és un oxidant més fort AO 2 + B AO + BO Aquest és el cas dels alcohols, que no s’oxiden per l’oxigen atmosfèric, però que quan són emprats per a inhibir l’oxidació d’una solució de sulfit sòdic per l’oxigen de l’aire, té lloc la seva oxidació simultàniament amb la dels ions sulfit Hom anomena també aquest…