Resultats de la cerca

De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas

Canonge magistral de Lleida, pertangué al grup de teòlegs illustrats A la seva mort restaren sense imprimir diversos manuscrits sobre punts dogmàtics i disciplinaris Li foren publicats alguns sermons

Doctor en teologia, fou professor a la Universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria 1630, llibre d’adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l’edat mitjana eren encara populars al s XVII Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló

Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en suspens Durant l’…

Estudià dret a Barcelona i el 1867 entrà a la Companyia de Jesús A causa de la revolució del 1868 emigrà al Llenguadoc i a Provença, on féu els estudis Exercí el professorat de metafísica, ètica i teologia a València 1876, a Veruela 1878, a Tortosa 1886 i a Sarrià, on edità el seu notable Cursus theologicus Publicà vuit tractats de teologia, en llatí, a més d’articles en castellà

Franciscà, fou, almenys des del 1334, provincial de la corona catalanoaragonesa Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums que restà inèdit, influït per la Catena aurea de Tomàs d’Aquino Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa 1314 L’any següent treballà per obtenir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols Fruí de la confiança del papa Benet XII,…

Professà al convent dominicà de Santa Caterina, de Barcelona 1832 Residí molt de temps a Itàlia professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex Collaborà en la Revista Popular , de Barcelona

Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica El 1727 obtingué una pabordia a la seu amb càtedra de teologia escolàstica El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas 1744-52, La verdad acrisolada Disertación apologética teológica místico-dogmática 1753 i diverses cartes polèmiques contra…

Fou monjo benedictí a Corbie sota l’abat Pascasi Radbert Augustinià declarat, els seus escrits són eminentment teològics De corpore et sanguine Domini a propòsit del tractat homònim de Pascasi, De praedestinatione a favor del predestinacionisme del seu amic Gottschalk i Contra Graecorum opposita propugna el filioque , entre altres obres

De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI