Resultats de la cerca

Fou campió de Catalunya de salts de trampolí 1930 i fundador del Xalet de la Molina A l’octubre del 2007, en motiu de la celebració del seu centenari, el Centre Excursionista de Catalunya li va retre homenatge Fou durant anys el soci número 1 del CEC

S’inicià com a jugador de waterpolo i practicant de salts de trampolí al Club Natació Barcelona Es passà al salvament i socorrisme al collegi Sant Ignasi de Barcelona Dirigí diferents cursets de formació Fou entrenador i delegat d’equip de la Federació Catalana 1965-90 Rebé la medalla de plata de la federació espanyola

Considerat el millor saltador de la història, tingué una infantesa molt difícil Guanyà la medalla d’or en trampolí i en plataforma als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i novament als Jocs Olímpics de Seül del 1988 Fou cinc vegades campió del món Quan es retirà de la competició es dedicà al món de la dansa

Fundat l’any 2000, està especialitzat en gimnàstica artística i en trampolí Participa en Campionats de Catalunya i d’Espanya en diferents categories i especialitats Alguns dels seus gimnastes també han participat en competicions internacionals Organitza el trofeu de Primavera Centrat en la formació en categories inferiors, també organitza cursos de tecnificació Reuneix uns 250 gimnastes i fa ús del pavelló municipal Pista Castells i del pavelló municipal Vell Congost

Com a competició consisteix a fer un recorregut, en una estona com més petita millor, entre dos punts dins aigües obertes o bé d’una distància determinada dins una piscina, utilitzant els quatre estils reconeguts oficialment crol o lliure, esquena, braça i papallona El crol és el més ràpid i el més natural, pel fet de collocar el cos completament horitzontal sobre l’aigua L’esquena és similar al crol, però a l’inrevés el nedador se situa d’esquena a l’aigua L’estil braça és el més antic i el més formatiu, gràcies a la respiració I el papallona és una barreja de crol i de braça El nedador té…

Especialitzada en trampolí, en categoria júnior fou subcampiona d’Europa per equips 2006 i doble campiona d’Espanya 2006, 2007 Participà en tres Campionats del Món 2007, 2010, 2011 i dos Campionats d’Europa 2006, 2010 Fou campiona d’Espanya individual 2008 i per equips 2010 i dues vegades subcampiona individual 2007, 2010 Una greu lesió, que la tingué durant setze mesos aturada entre el 2009 i el 2010, frenà la seva progressió

Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola

Especialitzat en plataforma de 10 m, es formà a l’escola de salts de la federació catalana i passà pels clubs Club Natació Barcelona 1995-97, Club Natació Atlètic-Barceloneta 1997-98 i Club Natació l’Hospitalet 1998-2006 Fou quatre cops campió de Catalunya 2003-06 i guanyador del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona 2002 En diferents etapes 2003-06 també fou professor de salts de trampolí de l’escola de salts de la federació catalana, de la qual rebé la medalla al mèrit esportiu 1999

Membre de la Secció d’Esquí del Centre Excursionista de Catalunya Pioner dels esports de neu a Catalunya, practicà l’esquí alpí i de fons i els salts El 1951 fundà el Club Esquí Supermolina i participà en l’organització del primer Derbi Internacional Ciutadà Promogué la construcció de trampolins de salt a la Molina i organitzà diverses competicions de salts de trampolí, tant d’àmbit català com estatal Membre del Collegi d’Àrbitres de Catalunya, fou un dels primers jutges de salts de l’Estat Rebé el premi Àliga d’Argent