Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
Stephen Phillips
Literatura anglesa
Teatre
Actor i poeta anglès.
El 1885 s’uní a la companyia FRBenson El seu llibre Poems 1897 fou seguit d’alguns drames en vers Herod 1901, Ulysses 1902, Nero 1906 Fou comparat amb Shakespeare per Paolo and Francesca 1900, però la seva reputació declinà ben aviat
Rafael Belda
Arts de l'espectacle (altres)
Acròbata.
Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure en una petita cadira El 1927 s’uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món
Otto Grotewohl
Història
Polític alemany.
Diputat socialdemòcrata i ministre de la República de Weimar El 1946 uní el seu partit al partit comunista alemany i formà el partit socialista unificat Sozialistiche Einheitspartei Deutschlands SED Fou president de la República Democràtica Alemanya del 1949 fins a la seva mort
Francesc de Paula Roqué
Història
Política
Polític republicà.
Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s’uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas Signà pel febrer del 1901 el manifest d’unió republicana catalana i el 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana Fou diputat provincial
Vicente González Moreno
Història
Militar
Militar andalús.
Governador de Màlaga, reprimí a traïció la revolta liberal de Torrijos 1831 El 1835 s’uní als carlins i succeí Zumalacárregui en el comandament de les tropes carlines del nord S'oposà al conveni de Bergara, i fou assassinat per uns voluntaris carlins
Sant Andreu de Llanars

Església de Sant Andreu de Llanars
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia rural sufragània de Prats de Lluçanès (Lluçanès), situada a la part de ponent del terme, prop de la moderna carretera de Prats a Navars.
Existia el 1034 i fou independent fins al segle XIV després s’uní a Prats de Lluçanès L’església, notable exemplar romànic, és del segle XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent No té culte des del 1936
Astíages
Història
Rei de Mèdia (584-555 aC), fill de Ciaxares.
Casà la seva filla amb Cambises I de Pèrsia, els quals tingueren un fill, Cir el Gran Problemes fronterers enfrontaren Astíages i el seu net, el qual el vencé successivament en dues batalles i uní el regne de Mèdia al de Pèrsia
Magne I de Noruega
Història
Rei de Noruega (1035-47) i de Dinamarca (MagneI) (1042-47).
Fill illegítim d’Olav II de Noruega, succeí Sven I El 1042, en morir Canut III de Dinamarca Hardecanut d'Anglaterra , uní Dinamarca a Noruega, i el 1046 fou obligat a repartir-se el regne amb el seu oncle i successor Harald III
pacificació de Gant
Història
Tractat signat el 8 de novembre de 1576 entre les disset províncies dels Països Baixos amb motiu del saqueig d’Anvers pels terços castellans amotinats.
El governador, Joan d’Àustria, reconegué de moment l’acord 1577, que sobretot exigia la retirada d’aquelles tropes i la solució de la qüestió religiosa, però que, de fet, uní tot el país contra Felip II, fins a la unió d’Arràs 1579
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina