Resultats de la cerca
Es mostren 1477 resultats
compàs de proporcions
Tecnologia
Instrument compost de dos regles graduats acabats en punta i proveïts d’una ranura.
L’articulació d’ambdós regles pot desplaçar-se per la ranura, amb la qual cosa varia la constant de proporcionalitat entre les distàncies de les puntes d’un i altre extrem
nafta
Química
Nom amb què són conegudes les mescles en diverses proporcions d’hidrocarburs, generalment del tipus C4H2 n + 2 obtingudes per destil·lació del petroli, del quitrà o de la fusta.
La composició varia segons la procedència La nafta és emprada com a dissolvent i, en les unitats de craqueig catalític amb vapor, per a l’obtenció d’olefines i de composts aromàtics
entrenament
Esport
Conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l’atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions de rendiment.
Cada esport exigeix un entrenament particular, que varia segons l’edat, les condicions físiques i la preparació de l’atleta i que es fonamenta en la pràctica continuada de la pròpia especialitat
equivalència energètica
Ecologia
Relació no lineal entre la grandària del cos d’una espècie vegetal i el metabolisme o l’abundància d’individus de la població.
Segons l’equivalència energètica, la densitat de plantes varia en funció de la seva massa elevada a un exponent 3/4 Espècies vegetals de qualsevol mida poden presentar les mateixes taxes d’ús de recursos locals
òxid de cadmi
Química
Pólvores insolubles obtingudes per combustió del vapor de cadmi o per calcinació del seu nitrat.
El color varia del groc al marró fosc, segons les condicions d’obtenció És usat en galvanotècnia i com a catalitzador en química orgànica, i també com a pigment i additiu en masses luminescents
oligomorf | oligomorfa
Biologia
Dit del microorganisme la forma del qual varia molt poc al llarg del seu cicle vital.
e
Electrònica i informàtica
Símbol de la força electromotriu, emprat per a valors instantanis quan aquesta varia amb el temps.
pròpoli
Fisiologia vegetal
Apicultura
Substància resinosa o gomosa que les abelles recullen de les gemmes d’alguns arbres i empren per a tapar els forats, les esquerdes, etc. dels ruscs i per a recobrir el cos dels petits animals o dels insectes grossos morts dins el rusc i que no poden treure fora, tot evitant-ne la putrefacció.
Conté diferents flavonoides com ara acacetina, apigenina, crisina, galangina, genisteïna, hesperidina, kaempferol, naringenina, pinocembrina i quercetina que li confereixen propietats antisèptiques, antibiòtiques, antibacterianes, antifúngiques i antivíriques La proporció dels flavonoides varia segons la seva procedència
mu‘allaqa
Literatura
Nom donat a cadascun dels poemes àrabs (~s VI) considerats el màxim exponent de la literatura preislàmica, els quals, segons la tradició, corresponien als guanyadors de concursos poètics i eren penjats als murs de la Ka‘aba.
Segons els crítics, la llista de les mu'allaqa varia la més acceptada és la que inclou les set cassides d’Imru'-l-Qays, Ṭarafa, ‘Antara, Zuhayr, Labīd, ‘Amr ibn Kulṯūm i Ḥārit ibn Hilliẓa
aulos
Música
Instrument de música, del grup dels aeròfons, de llengüeta doble, molt usat entre els grecs antics, equivalent de la tíbia romana i avantpassat de l’oboè.
El nombre de forats varià de 4 fins a 15 des dels aulos més antics als més recents Generalment era doble un tub devia servir més d’acompanyament, i l’altre, per a la melodia