Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
angiografia
Estudi radiogràfic dels vasos de l’organisme practicat després de la injecció d’una substància opaca als raigs X.
La tècnica varia segons que es tracti de l’estudi de les artèries arteriografia, les venes flebografia o el sistema limfàtic limfografia L' angiografia de subtracció digital és una nova tècnica arteriogràfica en què mitjançant l’ajut d’un ordinador s’eliminen les imatges dels teixits que envolten els vasos, la qual cosa permet una visió força més nítida
zoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i alumini, Ca2Al3Si3O1 2(OH).
Mineral del subgrup dels sorosilicats, que cristallitza en el sistema ròmbic, amb una exfoliació perfecta segons la cara basal Té una duresa de 6,5, i una densitat de 3,3 És de color gris, bé que a vegades n'hi ha de color verd poma i rosa Es presenta sovint a les roques metamòrfiques esquists i gneis, també en venes de quars
encefalopatia hepàtica
Medicina
Complicació de la cirrosi amb hipertensió portal.
L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat pel fetge La…
boudin
Geologia
Estructura tectònica resultat del procés de boudinage
.
En les estructures de boudinage , s’entén per boudin cada un dels cossos o peces prismàtiques del rosari que les formen Les capes o venes que desenvolupen boudins són més competents que les roques que les envolten, raó per la qual mostren un comportament més fràgil i s’estiren, aprimen i trenquen, mentre que les roques encaixants flueixen de forma més homogènia al seu voltant
vern
Fulles de vern
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, monoic, de fins a 20 m d’alt, d’escorça bruna fosca i amb fissures, de brots glabres i víscids, de fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, de flors masculines en aments cilíndrics i de flors femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula.
Es fa en boscs de ribera, a tot Europa, excepte a les Illes Balears i a les zones més àrides o més fredes L’escorça en decocció és emprada en gargarismes La fusta del vern és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d’albeca La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l’aigua és de les més duradores
flebotrombosi
Patologia humana
Formació d’un coàgul intravenós, no inflamatori ni infecciós, amb escassa o nul·la lesió de la paret del vas.
És deguda principalment a una estasi de la sang produïda per immobilitzacions prolongades i també a alteracions en la composició sanguínia i a lesions endotelials locals en les venes El coàgul format és unit dèbilment a la paret de la vena, i per tant, provoca fàcilment èmbols El símptoma principal és el dolor en el trajecte del vas afectat El tractament és mèdic, a base d’anticoagulants
laumontita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci hidratat, CaAl2Si4O12·4H2O.
Mineral del grup de les zeolites que cristallitza en el sistema monoclínic D’hàbit prismàtic o en masses, és de color blanc i té l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, 2,25-2,3 Pot perdre amb molta facilitat 1/8 de la seva aigua, la qual cosa la caracteritza Hom la troba en venes i cavitats en les roques ígnies i també en sediments
enargita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics i sovint també en masses granulars.
Fràgil, té una duresa de 3 i una densitat de 4,45 És d’un color negre grisós o negre de ferro, i és opac Passa a tennartita per alteració i a una varietat d’arsenat de coure per oxidació És mena del coure Els jaciments més corrents són en venes i dipòsits de substitució, i els principals són a Xile, al Perú, Mèxic i a Butte, Buigham i Tintic EUA
Alcmèon de Crotona
Metge grec de l’escola pitagòrica, el més important d’entre els anteriors a Hipòcrates, sobre l’obra del qual té alguna influència.
Intentà de conjugar el raonament filosòfic amb l’observació dels malalts i l’experimentació en els animals Fou un dels primers a valorar la preeminència del cervell sobre el cor com a centre del pensament i les sensacions, i a explicar fisiològicament el son Hom li atribueix el descobriment dels nervis òptics, de les trompes d’Eustaqui i de la distinció entre venes i artèries, que creia que conduïen aire
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina