Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
vescomtat de Lavedan
Història
Territori feudal sorgit d’un desmembrament del comtat de Bigorra.
En fou el primer vescomte Maurió mort vers el 940, fill del comte Llop I de Bigorra La primitiva capital fou Castèllobon i, als s XVII i XVIII, Lorda
vescomtat de Fesenzaguet
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya, amb capital a Mauvesin, erigit el 1163 per a Bernat d’Armanyac (mort vers el 1192), nebot i fill adoptiu del comte Bernat IV d’Armanyac.
Revertí als comtes d’Armanyac el 1403
vescomtat de Labarta
Geografia històrica
Territori feudal del comtat d’Aura que englobava la vall de La Neste d’Aura i la baronia de Bramavaca.
El 1083 els vescomtes de Labarta esdevingueren vassalls dels comtes de Bigorra En fou el primer vescomte Dató I mort després del 990, net del comte Dató II de Bigorra Al segle XIII passà als Fumèl
vescomtat de Sanluri
Geografia històrica
Senyoria feudal sarda que el 1479 Perot de Castellví i Tolsà comprà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís de Castellví i Tolsà, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot o net Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506 El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Lacon
vescomtat d’Auloron
Geografia històrica
Territori feudal del ducat de Gascunya, creat al segle X, que englobava les valls de Baretús, Josbaig, Ossau i Aspe.
Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell
vescomtat d’Urtx
Geografia històrica
Denominació temporal que hom troba al terme del castell d’Urtx.
El 1081 apareix documentat un Bernat, vescomte d’Urtx, fill d’un altre Bernat, que hom ha identificat com a germà del vescomte Ramon II de Cerdanya
vescomtat de Zuberoa
Història
Territori del ducat de Gascunya erigit vers el 1023 amb la vila de Maule com a centre, a favor de Guillem I, que era vescomte en part de Lavedan i fill del vescomte Fortaner I de Lavedan.
L’any 1234 el vescomte Ramon Guillem IV es féu vassall del rei de Navarra per la senyoria de Maule Els vescomtes de Zuberoa a inicis del s XIV empraren com a cognom el de Mauléon El 1306 fou incorporat a la corona francesa
vescomtat de Besiers

Vescomtes de Besiers i d’Adge
©
Història
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.
El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…
vescomtat de Rocamora
Història
Títol concedit el 1848 a Marià de Rocamora (òlim Roca de Togores i Carrasco), primer marquès de Molins.
Continua en la mateixa família
vescomtat d’Évol
Història
Títol senyorial creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So.
Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina