Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
àcid nucleic
Bioquímica
Cadascuna de les macromolècules formades per grups de nucleòtids.
Present en tota la matèria viva, és el responsable de l’emmagatzemament i de la transferència del codi genètic La base nitrogenada present en la macromolècula es pot combinar amb la ribosa àcid ribonucleic o amb la desoxiribosa àcid desoxiribonucleic
Hermann Scherchen
Música
Director d’orquestra.
Autodidacte Dirigí l’estrena del Pierrot lunaire de Schönberg a Berlín 1912 Des d’aleshores s’especialitzà en música contemporània Fundà la revista alemanya Melos i el 1950, a Zuric, l’editorial de música Ars Viva És autor d’obres de divulgació musical
Richard Laurence Millington Synge
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Estudià i treballà a Cambridge El 1944, amb AJMartin, ideà l’anàlisi cromatogràfica sobre paper i l’aplicà a la separació i l’anàlisi de les proteïnes de la matèria viva Rebé el premi Nobel de química el 1952, juntament amb AJMartin
picar
Causar en una part del cos una sensació viva, penetrant, causar coïssor, ardència.
electritzar
Electrònica i informàtica
Causar (en algú) una impressió viva que l’exalti, comunicar un viu entusiasme.
proclama
Al·locució de caràcter militar o polític feta de viva veu o per escrit.
Fèlix Osona
Metge i epidemiòleg.
El 1698 publicà, a Barcelona, un Tractatus de febre maligna Vicensi famosa , sobre una epidèmia ocorreguda a Vic L’obra suscità una viva polèmica i fou atacada per Ignasi Moreta i Marcià Homs, entre altres Fèlix Osona respongué amb un Appendix tractatus de febre 1700
fust
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Part de la columna entre la base i el capitell.
Pot ésser quadrangular, poligonal o circular, llis o decorat amb estries d’aresta viva o bisellades, amb relleus, helicoidal, etc, segons les èpoques i els estils Primitivament era de fusta posteriorment fou fet de pedra, i en l’arquitectura moderna és de ferro o de ciment armat
Eduardo Moreiras Collazo
Literatura
Poeta gallec.
Publicà en castellà Los oficios 1952 i en gallec A realidade esencial 1955, Paisaxe en rocha viva 1958, Os nobres carreiros 1970 i O libro dos mortos 1979 Conreà també la narrativa en gallec Follas de vagar 1972, Primaveira no Lor 1974 i Fogo solto 1976
Miquèu Camelat
Literatura
Escriptor occità.
Fundador de l’Escòla Gaston Febús i de la revista Reclams de Bearn e Gasconha Escriví teatre, però, sobretot, és conegut com a poeta Belina 1899, testimoniatge de la pagesia pirinenca, i Mòrta e viva 1920, gran fresc èpic a la manera de Mistral i Verdaguer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina