Resultats de la cerca
Es mostren 4726 resultats
alemanya
Dansa i ball
Ball executat per homes sols, dividits en dos rengles, que servia per a acompanyar processons o comitives diverses.
Típic de les Garrigues i de la Conca de Barberà La melodia compàs de 2/4 era acompanyada de castanyoles a càrrec dels mateixos dansaires
belend | belenda
Història
Individu d’un poble cèltic que sembla tenir l’origen entre els indoeuropeus de la cultura dels camps d'urnes i que, en emigrar cap al sud, a la primeria del darrer mil·lenni aC, s’establí a la vall baixa de l’Arieja (Occitània).
Hom diu que dels belends belendi sortiren els pelèndons, els quals entraren a la península Ibèrica i s’establiren a la conca del Duero
embut
Geomorfologia
Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.
Tenen aquesta forma algunes dolines, i també un conjunt de barrancs que, concorrent en un punt, formen la conca de recepció d’un torrent
Msta
Riu
Riu del NW de Rússia que corre pels oblasti de Tver i Novgorod.
Té una longitud de 445 km i drena una conca de 23300 km² Neix al planell de Valdaj i desemboca al llac Il’men’
Mèxic
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat al centre del país, entre la Sierra Madre del Sur i la Sierra Madre Oriental; la capital és Toluca de Lerdo.
L’eix volcànic el travessa d’W a E i aquí hi ha els principals volcans Popocatépetl, 5452 m Iztaccíhuatl, 5286 m Al S d’aquesta serralada hi ha la conca del Balsas, amb un clima humit i vegetació de sabana Al NW hi ha la vall de Toluca, travessada pel riu Lerma, i al NE hi ha la conca endorreica de Mèxic, on hi ha la capital federal Aquí el clima és fred a causa de l’altitud, i les precipitacions, no gaire abundants 500 mm L’agricultura és un dels recursos principals de l’estat, i amb vista al seu desenvolupament han estat construïdes algunes preses Els conreus…
vall d’Incles
Vista de la vall d'Incles
© Fototeca.cat
Vall
Vall glacial d’Andorra, afluent per la dreta a la Valira d’Encamp prop de Soldeu.
Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita …
Ticino
Ticino El poble de Bergdorf
Divisió administrativa
Cantó meridional de Suïssa que penetra com un tascó dins l’estat italià.
La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un…
Gascoyne
Riu
Riu d’Austràlia (820 km).
Neix al Massís Occidental Australià, flueix en direcció EW, travessa la conca de Carnarvon i desemboca a l’oceà Índic per la badia de Shark
mola d’Estat
Cim
Cim (1 120 m) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades Baix Camp, Mont-ral Alt Camp, Vimbodí i Montblanc Conca de Barberà
‘Abd Allāh ibn ‘Iyāḍ
Història
Lloctinent de Sayf al-Dawla, rei de diverses taifes d’Al-Andalus, i d’Al-Šarqiyya, en nom del qual s’apoderà d’Oriola i de Múrcia durant la rebel·lió contra els almoràvits que precedí la invasió almohade.
A la mort del seu cap, Ibn ‘Iyād es declarà independent a València 1146 Morí l’any següent en combat contra els cristians de Conca