Resultats de la cerca

Fundat el 1944, el primer president fou Vicenç Balaguer Durant els primers anys de vida era un petit club d’aficionats i la seu social anà variant per diferents bars i locals del barri, com el Casino Torrassenc El 1957 van ser campions de Catalunya de tercera categoria, el 1960, de segona categoria i el 1965 van arribar a la regional preferent catalana Des de llavors sempre s’ha mantingut entre les dues primeres categories federades per equips El 1963 guanyà el trofeu de la Federació Catalana d’Escacs El 2010 el club es trobava a primera divisió catalana i tenia dos equips més en…

L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’ampliaren…

Començà a competir a les files del Reus Deportiu, en què aconseguí multitud de títols de campiona d’Espanya i de Catalunya en categories inferiors També fou campiona d’Europa i subcampiona del món juvenil i júnior Ja en categoria sènior, es proclamà campiona d’Europa en lliure 2002 subcampiona mundial 2005, 2007 i d’Europa 1999, 2000, 2001, 2003, 2005, 2007 i guanyà la medalla de bronze en el Mundial 2002 i en el Campionat d’Europa 2004, 2006 També guanyà els World Games 2005 Igualment, assolí deu títols de campiona d’Espanya i dotze de Catalunya Retirada el 2009, rebé la insígnia d’or i…

És el més antic del país en el seu gènere i convoca intèrprets de Catalunya i d’arreu d’Europa i també d’altres llocs del món Impulsada per Artur Blasco , que el 2004 rebé el Premi Nacional de cultura popular de la Generalitat en reconeixement a aquesta trajectòria, la trobada d’Arsèguel també ha apostat pel treball de recerca i per la recuperació del folklore, sobretot si té vinculació amb l’acordió Des del 1996 el Centre Artesà Tradicionàrius participa en la trobada organitzant els Tallers d’Arsèguel Escola Folk del Pirineu L’any 2011 la trobada també se celebrà a la Seu d’Urgell, i des de…

Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de llavors…

Presenten fulles enteres, oposades flors regulars, hermafrodites, sovint ben grosses, de color blanc, molt oloroses, agrupades en inflorescències cimoses L’ovari és superior, bicarpellar amb un o dos lòculs, cadascun dels quals té de dos a nombrosos òvuls anàtrops El fruit en dos follicles és una baia o càpsula Força espècies són proveïdes de tubs lactífers, generalment amb substàncies tòxiques d’altres, concretament d’algunes llavors, se n'extreuen glucòsids cardíacs Les apocinàcies són utilitzades com a plantes ornamentals i com a productores de làtex Apocinàcies més…

Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda…

Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són propis de l’Índia…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i després completà la seva formació a Suècia, amb Siegfried Fink, i a la Universitat de Würzburg Ha estat, sense dubte, el gran impulsor i divulgador de la creació contemporània per a instruments de percussió no tan sols a Catalunya sinó també al conjunt de l’Estat espanyol Catedràtic del Conservatori Municipal de Barcelona, la seva labor pedagògica en aquest àmbit fou d’una enorme transcendència El 1978, amb un escollit grup d’alumnes, fundà Percussions de Barcelona, formació pionera en el seu gènere a Espanya i que, des de …

Nebot del tenor Josep Carreras, a qui acompanyà sovint en concert Format al Conservatori del Liceu, completà els seus estudis a Viena i Londres, amb sir Colin Davis Debutà professionalment el 1994 amb l’Orquestra Simfònica d’Hamburg i des de llavors ha dirigit nombrosos concerts protagonitzats per grans figures de la lírica, com MCaballé, PDomingo, Angela Gheorghiu o Roberto Alagna El 1995 dirigí la seva primera òpera, Carmen , a Stuttgart, i el 2000 debutà al Liceu amb Sly , de Wolf-Ferrari, en l’estrena d’aquest títol al teatre El 2006 assumí la titularitat de l’Orquestra…