Resultats de la cerca

Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els papers…

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Ha restat abandonada a partir del 1936

El 1937 s’incorporà a l'empresa de concentrats de brou origen del grup Agrolimen, creada per Lluís Carulla , amb qui es casà el 1940 Amb el seu marit esdevingué una destacada mecenes de la cultura i la llengua catalanes durant el franquisme entre d'altres, fundaren  Òmnium Cultural  1961 El 1973 creà la Fundació Lluís Carulla, dedicada a preservar i promoure la identitat, la cultura i la llengua catalanes i la cohesió social, entitat que, després de la mort del seu marit 1990, presidí fins el 2006 i de la qual esdevingué presidenta d’honor Estigué també estretament vinculada a la represa de l…

Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla…

Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086 El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció Era en força decadència el 1225 i el 1242 El 1356 perdé part de la parròquia de Sant Antoni a la…

Residí habitualment a Santander, fet que condicionà tota la seva obra Fou diputat carlí el 1873 i membre de l’Academia Española des del 1897, on fou rebut pel seu gran amic Pérez Galdós Dintre el realisme, començà amb breus quadres de costums, com Escenas montañesas 1864, Tipos y paisajes 1871 i Bocetos al temple 1876 Les primeres novelles, de caràcter ideològic, pateixen d’una certa manca d’agilitat, com El buey suelto 1878, Don Gonzalo González de la Gonzalera 1879 i De tal palo, tal astilla 1880 La seva gran creació és la novella regional, sobre el paisatge i ambient de la seva terra El…

El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1971, es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament Es donà a conèixer amb la novella Pedra de tartera 1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985, història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990 En una elegia d’un món perdut, la seva prosa sòbria i continguda descriu la…

Filla de l’actor i director teatral Josep Agustí Morera i Font Vinaròs, Baix Maestrat 1826 — Barcelona 1886 Fou dama jove de les companyies Tutau Mena, EGiménez i Enric Borràs Participà en les estrenes a Barcelona de Terra Baixa , de Guimerà 1897, Els vells , d’Ignasi Iglésias 1903, etc Més tard passà al Teatre Principal de Barcelona, on estrenà La reina vella 1908, de Guimerà L’èxit assolit la féu decantar cap a papers de característica Josep Mde Sagarra escriví per a ella La corona d’espines 1930 Els anys trenta actuà amb la companyia Vila-Daví

Fou partidari de l’autonomia de les Antilles i de l’abolició de l’esclavitud i collaborà en la fundació de la Institución Libre de Enseñanza