Resultats de la cerca
Es mostren 2001 resultats
Emili Saleta i Llorens
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 —amb pròleg d’Ignasi Iglésias— i L’íntim refugi 1954
,
Joan Rubió i Bellver
El Frare Blanc, a Barcelona, de Joan Rubió i Bellver
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de Sant Miquel de…
Raimon Rovirosa i Blanch
Història
Polític republicà.
Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912
Ramir Rocamora i Bernat
Escultura
Escultor.
Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l’Académie des Beaux-Arts de París Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907 El 1906 retornà de París i s’establí a Sarrià Barcelona Exposà, individualment, a la Sala Parés el 1914 i, collectivament, a l’Exposició de Primavera del 1932 És autor, entre d’altres, de Vell captaire a la porta d’una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d’Alfons XII
Pere Voltes i Bou
Historiografia
Historiador.
Establert a Barcelona, s’hi llicencià en història 1948 i en dret 1954, i en ciències polítiques a Madrid 1957 i en ciències econòmiques a València 1972 Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, el 1954 esdevingué sotsdirector —i el 1959, director— de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona Centrà les seves investigacions en el període de la guerra de Successió, i publicà El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes 1953, premi Aedos 1952, amb traducció al català el 1968 i l’estudi Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps 1962 Es doctorà en història amb la…
Ramon Vives i Ayné
Pintura
Pintor.
Format a la Llotja barcelonina i a l’Escuela Superior de Madrid Competí, sense èxit, per la plaça de pensionat a Roma, que s’endugué Pelegrí Clavé 1833 Romàntic refinat, conreà diversos gèneres, però especialment el retrat La reina Maria Cristina Museu de València, Lluís Rigalt Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona, Alfons XII Madrid, El Prado Exposà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Des del 1866 residí a Pontevedra, on havia guanyat una càtedra de dibuix a l’institut El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva un Guardabosc dormint
Pau Valls i Bonet
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, collaborà a la premsa del moment Publicà Dictamen sobre el nuevo ensanche de Barcelona 1855, Biogra- fía de don Pedro Vieta 1857, Biografía de don Antonio de Capmany y de Montpalau 1857 i Apuntes históricos sobre la antigüedad y prerrogativas de la iglesia de los Santos Justo y Pastor de Barcelona 1860
Eladi Vallduví i Casals
Esports de tir
Tirador de fossa olímpica, especialitzat en tir al plat.
L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó Com a júnior fou campió del món 1970, medalla de bronze en un Campionat d’Europa 1969 i campió d’Espanya 1968, 1969, 1970 En categoria absoluta, es proclamà campió estatal 1971, 1973, 1976, 1977, d’Europa 1973 i del món 1978, 1982 i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split 1979 Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa També fou subcampió d’Europa 1971, guanyà la medalla de bronze en un Mundial 1981, assolí tres Copes d’Espanya 1971, 1972, 1976 i dues Copes del Rei 1982, 1983 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972,…
,
Marià Urdiain i Asquerino
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Debutà a Madrid Teatro Español el 1909 Aviat fou popular amb el nom artístic Mariano Asquerino Actuà per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol Féu pellícules com La dama del antifaz, La última carta, Nieve en mayo, Una vez en Bagdad , etc
Domènec Sugrañes i Gras
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina