Resultats de la cerca
Es mostren 2228 resultats
Antoni Grifell i Llucià
Teatre
Actor, autor i director teatral.
Actuà en obres de Frederic Soler, amb la companyia La Gata Dirigí obres teatrals al Liceu, al Teatre Novetats i al del Nou Retir Autor de Sant Martí de Brufaganya , melodrama en vers 1871
L’abat de Montserrat demana públicament perdó pels abusos a menors
Josep Maria Soler, abat de Montserrat, demana públicament perdó pels abusos sexuals comesos per membres de l’orde i denunciats durant les darreres setmanes per persones que en van ser víctimes quan eren menors d’edat
Comissariat d’Educació Física i Esports
Esport general
Organisme de la Generalitat republicana encarregat de gestionar activitats relacionades amb l’educació física.
Creat l’any 1936, fou presidit pel doctor Josep Soler Damians Creà, entre d’altres, l’Institut d’Educació Física de Catalunya, encarregat de la formació de monitors esportius 1937 o el Clan Escolta Monitor 1938
Enric Massana
Esquí
Esquiador.
Membre del Centre Excursionista Montserrat Es proclamà campió de Catalunya d’esquí de fons per relleus conjuntament amb Joan Espinalt i Jordi Soler 1942 i amb Joan Espinalt, Pere Rota i Pere Alier 1944, 1945, 1946
cruzado
Teatre
Partidari del Teatre Principal de Barcelona (al·ludint al nom antic de Teatre de Santa Creu), oposat a liceista, defensor del Gran Teatre del Liceu, en la rivalitat sorgida el 1847 amb l’erecció d’aquest darrer.
Malgrat que l’empresari Santiago Figueras es feu càrrec de tots dos 1850, la rivalitat romangué prou viva, fins al punt que Frederic Soler i Enric Carreras la satiritzaren el 1865 en llur comèdia Liceistes i cruzados
Grupo Comunista Revolucionario
Partit polític
Organització marxista leninista fundada a Catalunya el 1971 per exmembres del Front Obrer de Catalunya, també coneguda com Grupos Comunistas Revolucionarios.
Fou liderada per Antoni Castells Duran i Mercè Soler El 1976 participà en la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria El 1977 es dissolgué en el Movimiento de Liberación Comunista Edità Avante febrer 1971-setembre 1976
Llotja de Barcelona
Interior de la sala gòtica de la Llotja de Barcelona
© Fototeca.cat
Edifici neoclàssic d’interior gòtic, destinat inicialment a llotja de contractació dels mercaders barcelonins.
Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per Joan …
conspiració de Vilafranca de Conflent
Història
Complot organitzat a Vilafranca de Conflent, el 1674, per patriotes catalans oposats a la dominació francesa que els havia imposat el tractat dels Pirineus (1659).
L’iniciador del complot fou Manuel Descatllar, ja implicat en temptatives anteriors, com la revolta dels angelets angelet , que no havia estat resolta per l’administració francesa, i que intervingué també en aquesta conspiració També hi collaboraren estretament Carles de Llar i Teixidor , el seu fill Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell , Carles de Banyuls, Joan Soler segon cònsol de Vilafranca, Pere i Jeroni Prats i els eclesiàstics Joan i Manuel Boixó aquest darrer, rector de Forques, al Rosselló, que enllaçaven els conspiradors amb el Principat, on, excepcionalment, el…
Cèsar Apezteguía Setoaín
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Formà l’escuderia Corso, juntament amb J Jover, P Godia i S Fàbregas 1948 Quedà setè en el Gran Premi Penya Rhin 1948 i, formant equip amb Miguel Soler, quedà quart en el XIV Ralli Internacional dels Alps 1951
La Llar
Setmanari
Setmanari literari català.
Popular i catalanista, aparegué de l’1 de gener al 14 d’agost de 1875 Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon EBassegoda Hi collaboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina