Resultats de la cerca
Es mostren 1451 resultats
Josep Inglés
Pintura
Pintor.
Hom remarca la seva imaginació i facilitat per a la pintura al tremp Fou acadèmic de Sant Carles Té obres de tipus religiós a les esglésies de Sant Agustí i de Campanar, de València, i a l’Academia de San Fernando de Madrid El seu fill Vicent Inglés València — 1821, acadèmic de mèrit de Sant Carles, té obres de tema bíblic i retrats
Joaquim Martínez
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid i, amb Ignasi Vergara i Vicent Gascó, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on fou acadèmic de mèrit 1773, director d’arquitectura 1791 i director general 1793 És autor, entre d’altres, de l’obra nova de la universitat i de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Sebastià, a València
Maria de Navarra
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Era filla de Felip III de Navarra Es casà amb Pere III de Catalunya-Aragó, a Alagó, el 1338 Tingué cinc fills dos barons, que moriren de mesos, i tres filles, dues de les quals li sobrevisqueren Constança nada el 1340, que fou reina de Sicília, i Joana 1345, que fou comtessa d’Empúries Fou enterrada a Sant Vicent de València
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia
Historiador.
Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730
Francesc Grau i Andreu
Pintura
Pintor.
Es formà a l’escola de Sant Carles de València, on fou premiat els anys 1792, 1795 i 1798 Acadèmic de mèrit el 1804, fou tinent de director de pintura el 1821 Morí poc després d’ésser nomenat director general de l’acadèmia Hom li'n coneix un Sant Vicent Ferrer València, Palau Arquebisbal i Agar i Ismael Madrid, Academia de San Fernando
València Cultural
Publicacions periòdiques
Revista mensual bilingüe d’economia, història, literatura i geografia del País Valencià, publicada a València del 1960 al 1964.
Fundada per Vicent Badia i Marín , que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de Sicània Hi collaboraren Emili Beüt i Belenguer, Eliseu Bellés i Barberà, Jordi Valor, Lluís Lluch i Garín, Carmelina Sánchez i Cutillas i Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, etc Publicà en forma de fullet estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià
Assumpció Maresma i Matas
Literatura catalana
Periodista i guionista.
Dedicada principalment a la tasca periodística, va collaborar i dirigir el setmanari El Temps L’any 1995 va crear, amb Vicent Partal, el primer diari electrònic en català, Vilaweb, del qual és editora Com a narradora i guionista destaca El complot dels anells 1988, obra sorgida a partir de la pellícula del mateix títol, dirigida per Francesc Bellmunt, l’any 1992
El moviment novator
Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…
Bóquer
Possessió del municipi de Pollença (Mallorca), a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum
.
La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i el Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori 362 m alt entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer , a l’est, anomenat el morro de Bóquer
deixuplinant
Cristianisme
Penitent que s’assota amb deixuplines.
Fou una forma de penitència pública i multitudinària als Països Catalans des del s XV en les processons organitzades per Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent, i es mantingué sobretot per obra de les confraries dites de la Vera Creu o de la Preciosa Sang , que sortien especialment per Setmana Santa molt nombroses al s XVI i esteses per tota la península Ibèrica, decaigueren al s XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina