Resultats de la cerca
Es mostren 4293 resultats
Herman Northrop Frye
Literatura
Crític i assagista canadenc.
Desenvolupà un mètode d’anàlisi d’abast universal que combina les referències al context social i històric de les obres a analitzar amb elements de tipus simbòlic Les seves teories han exercit una gran influència sobre la crítica actual, sobretot a través de les seves obres Fearful Symmetry ‘La paorosa simetria’, 1947, estudi sobre l’obra de W Blake, The Anatomy of Criticism ‘L’anatomia de la crítica’, 1957 i The Stubborn Structure ‘L’estructura tenaç’, 1970
Rudolph Leo Minkowski
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen alsacià.
Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne
Edwin Maxwell Fry
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Seguidor dels corrents arquitectònics dels anys vint, entre 1934-36 collaborà amb W Gropius Impington Village College Amb la seva esposa Jane Drew Thornton Heath, Surrey 1911, que projectà l’institut d’art contemporani de Londres 1964 i la Universitat de Milton Keynes 1969-77, s’especialitzaren en arquitectura tropical Universitat d’Ibadan, 1953-59 i participaren en el projecte de Le Corbusier de Chandigarh 1951-54 Foren autors de Tropical Architecture in the Humid Zone 1956
Polykarp Kusch
Física
Físic alemany, naturalitzat nord-americà.
Fou professor, entre d’altres, a les universitats d’Illinois 1931-36, Columbia 1937-41 i Texas 1972-93 i treballà als laboratoris de la Companyia Bell Telephone 1944-46, a la Westinghouse Electric Corporation 1941-42 i al departament de recerca militar de la Universitat de Columbia 1942-44 Les seves recerques sobre el moment magnètic de l’electró li valgueren la concessió, el 1955, del premi Nobel de física, que compartí amb W E Lamb
Jordi Milán i Milán
Teatre
Director teatral.
Juntament amb Vicky Plana, fundà la companyia de teatre La Cubana Es donaren a conèixer amb Cubana’s Delicatessen 1983 i amb una versió de La tempestat de W Shakespeare 1986 Inicialment també actor, ha anat abandonant aquesta faceta per concentrar-se en la direcció, la dramatúrgia i l’adaptació, amb èxits com ara Cómeme el coco negro 1989, Cegada de amor 1994, Una nit a l’òpera 2001 o la sèrie de televisió Teresina, SA 1992, etc
Gran Bretanya
Illa
La més gran de les illes Britàniques, situada al NW d’Europa.
És banyada al N i al SW per l’oceà Atlàntic, a l’W per la mar d’Irlanda, al S per la Mànega i a l’E per la mar del Nord El topònim Gran Bretanya es fa servir impròpiament, encara que de manera habitual, per referir-se al Regne Unit , ja que el territori insular que inclou els països d’ Anglaterra , Escòcia i Galles abasta la major part d’aquest estat i perquè comparteixen gentilici britànic
Pessonada

Pessonada
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Hortoneda de la Conca.
És situat a 878 m alt, sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada continuació vers l’W de la serra del Boumort, que culmina a 1 532 m alt, que forma damunt el poble els cingles de Pessonada De l’església parroquial Santa Maria depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà al sXIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta
Ellesmere
Illa
Illa de l’oceà Àrtic, la més gran de l’arxipèlag de Queen Elizabeth, Canadà.
És l’illa més septentrional del nord del continent americà, separada de Grenlàndia pels estrets de Smith i Kennedy, la major part recoberta de glaç És un altiplà aixecat al centre i al NW 2 000 m al Prince of Wales, amb costes en fjord Fou descoberta el 1616 per William Baffin i explorada per Robert Edwin Peary el 1899 En constitueix l’única població el personal de les bases meteorològiques d’Alert NE, Emeka W i Craigh Harbour S
Kassel
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
Port fluvial en el Fulda, afluent del Weser Situada a l’W i al peu de la Wilhelmshöhe, fou un important centre de producció de material de guerra durant la Segona Guerra Mundial Reconstruïda després dels bombardeigs d’aquesta, és avui un modern centre ferroviari i nucli industrial Produeix màquines i vagons de tren, automòbils, productes tèxtils, instruments òptics i fibres artificials És un important centre cultural hom hi celebra quadriennalment la Documenta i un festival de música Té universitat
volt
Física
Unitat SI de força electromotriu i de tensió.
És la tensió existent entre dos punts d’un conductor pel qual passa un corrent d’1 A i hi és dissipada una potència d’1 W Hom el representa amb el símbol V El 1881 fou definit el volt absolut , que posteriorment fou substituït 1910 per volt internacional, de valor gairebé igual 1 volt i n t = 1,00034 volts a b s, però després 1938 hom tornà a usar el primitiu Rep el seu nom del físic A Volta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina