Resultats de la cerca

Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —…

Moren Miguel de Cervantes, autor, entre d’altres, de Don Quijote de la Mancha i les Novelas Ejemplares, i William Shakespeare, dramaturg anglès autor d’obres com Hamlet, Otello, Macbeth i El mercader de Venècia

Monjo augustinià, autor d’una Chronicle of England en anglès, inacabada 1858 És autor de diversos sermons, hagiografies es destaca la vida de santa Caterina, en vers i comentaris bíblics en anglès i en llatí

Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde 1822, etc, director i autor teatral a més de Souvenirs d’un aveugle 1838, escriví la narració sobre la Guerra del Francès Pujol, chef des Miquelets 1840

És autor de diverses publicacions d’abast romànic, especialment en el camp del portuguès, de l’occità i del retoromànic És també autor d’una Katalanische Grammatik 1929, utilitzada durant molt de temps a les universitats alemanyes

Inicià la carrera musical a l’inici de la dècada del 2000, molt influït per la cançó de protesta i reivindicativa dels anys seixanta i setanta, a la qual afegeix elements del rock , el pop i la música llatinoamericana Les lletres de les seves cançons, d’una combativitat nacional i social molt explícita, li han valgut l’hostilitat de sectors conservadors i espanyolistes Des del 2005 és director artístic i productor de la Trobada de Cançó d'Autor dels Països Catalans celebrat anualment a Sant Pere de Riudebitlles Ha publicat Maqueta, en directe 2004, Set voltes rebel 2005, Les veus…

Autor del palau episcopal de Solsona 1776-92, que hom ha considerat el darrer gran edifici civil barroc de Catalunya i que ja apunta clares influències neoclàssiques És també autor de l’església parroquial d’Ivorra 1780-82

Partidari acèrrim de la teologia de Nicea, és autor de cinc tractats polèmics, sense cap excessiu interès historicodogmàtic, a causa de l’estancament obsessionat de l’autor Consagrà Paulí bisbe d’Antioquia, i allargà, així, el cisma melecià

És autor de l' Arba'à Turim ‘Les quatre fileres’, compendi del material jurídic del Talmud, notable per tal com recull els costums que l’autor havia observat entre les comunitats jueves als diversos països que havia visitat

Narra les aventures que el mateix autor, el lasciu fra Bernat, que professa al monestir poc ambigu de Sant Belluguet, i un cavaller pretendent de la mateixa monja que el frare i que s’acabarà rendint al personatge de l’autor, tenen en el convent d’aquest, el qual respon al nom prou evident d’Avall Jau Poesia antimonàstica, com tants fabliaux , composta «per pendre solaç», com hom diu al colofó, es caracteritza per la vivesa dels diàlegs, l’enginyosa resolució de les situacions vodevilesques que tenen lloc al convent i un bon humor sostingut i constant, que el situen…