Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
Alcocó
Caseria
Caseria del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa), vora la cala d’Alcocó
, limitada al N per la punta d’Alcocó
.
roca Fesa
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, dins el terme de Santanyí, entre la cala Santanyí i el caló de n’Estrany.
És coronat per l’antiga torre Nova o torre Fesa
Llafranc
Llafranc
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al fons de la cala de Llafranc , tancada a llevant pel cap de Sant Sebastià.
És un important centre residencial, d’estiueig i turístic Hi ha 14 hotels i 3 càmpings Té un petit port esportiu Hi ha una capella dedicada a santa Rosa de Lima
cap de Catalunya
Cap
Promontori (290 m) del terme de Pollença a l’W del cap de Formentor, del qual és separat per la cala Figuera.
Castilblanco de los Arroyos
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat per les riberes de Huelva i de La Cala, i accidentat per Sierra Morena.
Agricultura de secà oliveres, cereals i ramaderia porcí i oví Pedreres
es Canar
Centre turístic de la costa oriental d’Eivissa, situat a la cala d’es Canar, al municipi de Santa Eulària del riu.
Aquest indret fou internacionalment conegut per ser un dels nuclis inicials del moviment hippy en la dècada dels seixanta i setanta
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren…
Les roques ígnies de la Serralada Costanera catalana com a exemple de la geologia herciniana
Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…
Palamós
Aspecte de la façana marítima de Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
Portinatx
Cala
Cala de la costa del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al N de la vila, actualment centre turístic d’importància creixent.
És també una venda de la parròquia de Sant Joan
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina