Resultats de la cerca
Es mostren 2361 resultats
rascador

Rascador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta de dues fustes de llargada i gruix indeterminats, amb solcs ben marcats en dues terceres parts d’una de llurs cares -la part restant, rebaixada, serveix d’agafador-, el so del qual es produeix en rascar l’una amb l’altra les parts solcades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Sovint, a la part externa o oposada a la dels solcs, hi ha clavats alguns parells de sonalles o xapes d’ampolla amb les quals s’obté una sonoritat metàllica per sacseig mentre la fusta és rascada De construcció domèstica, s’utilitza per a acompanyar cançons o balls en grups instrumentals de música popular o rondalla
Hernando de Acuña
Literatura
Poeta castellà.
Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans
Daudé de Pradas
Literatura
Trobador occità.
Fou canonge a Rodés Poeta una mica fred, mantingué els temes tradicionals del trobar a l’època turbulenta de les croades En són conservades setze cançons, un planh sobre la mort d’Uc Brunenc, un poema didàctic sobre les virtuts cardinals i un tractat de falconeria, Dels ausèls caçadors , d’uns 4 000 versos Les seves poesies foren publicades el 1933
Mihály Csokonai Vitéz
Literatura
Poeta hongarès.
Gran erudit, la influència de Rousseau és molt notable en molts dels seus llargs poemes filosòfics, que fan un curiós contrast amb les seves cançons populars De la seva obra cal fer esment de Lilla 1799, de caràcter amorós, feliç barreja d’un elegant rococó i de reeixits pensaments, i Dorottya 1801, epopeia satírica inspirada en The Rape of the Lock , d’APope
Mahalia Jackson
Música
Cantant de gòspel i espiritual negre nord-americana.
L’any 1935 enregistrà el primer disc amb cançons evangèliques, però l’autèntica popularitat als EUA —i a tot el món— no arribà fins l’any 1947 amb el disc Move On Up a Little Higher , al qual seguiren d’altres El 1952 feu la seva primera gira per Europa És considerada com una de les millors cantants del seu gènere
György Kurtág
Música
Compositor hongarès.
Professor al conservatori “Ferenc Liszt” de Budapest, és un representant prestigiós de la música contemporània a Hongria El desenvolupament del seu estil propi es produí arran del seu viatge d’estudis a París, els anys 1957-58 Escriví cançons, peces per a piano i composicions de cambra És autor de la cantata a una veu Les dites de Péter Bornemisza 1968
Jan Kollár
Literatura
Poeta eslovac.
Pastor protestant a Budapest i, des del 1849, professor d’arqueologia a Viena Obra cabdal seva és la collecció de sonets, en txec, Slávy dcera ‘La filla de l’eslau’, 1824 Fundador del paneslavisme romàntic, no arribà, però, a comprendre el moviment d’emancipació nacional i lingüística eslovac, al qual s’oposà amb una sèrie de cançons nacionals 1834-35
Mihály Tompa
Literatura
Poeta hongarès.
Fill d’humils artesans, fou pastor calvinista i participà en la guerra de la independència 1848 Es donà a conèixer amb el recull poètic Népregék, népmondák ‘Contes i llegendes populars’, 1846, però la seva millor producció són les balades, les cançons populars i les poesies patriòtiques allegòriques, amb temàtica sobre la caducitat de la vida humana o els sofriments de la nació oprimida
Robert Stolz
Música
Compositor, pianista i director austríac.
Estudià amb RFunchs i EHumperdinck i viatjà per Europa com a intèrpret Fou director titular de l’orquestra del Theater an der Wien, a Viena 1905-17 Obtingué un èxit remarcable amb les seves operetes, entre les quals Eine einzige Nacht 1917, Der Tanz im Glück 1922 i Zwei Herzen im Vierteltakt 1933 Compongué també nombroses cançons i música per a films
Miquel Llobet i Solés
Música
Guitarrista.
Estudià amb Magí Alegre i Francesc Tàrrega, l’escola del qual continuà Actuà a Alemanya, Àustria, l’Argentina i Xile, i residí a París des del 1904 fins al 1914 Transcriví obres de música clàssica i de F Tàrrega, E Granados i I Albéniz per a guitarra Harmonitzà cançons tradicionals catalanes, i fou considerat el millor intèrpret de guitarra de la seva època
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina