Resultats de la cerca
Es mostren 4726 resultats
Msta
Riu
Riu del NW de Rússia que corre pels oblasti de Tver i Novgorod.
Té una longitud de 445 km i drena una conca de 23300 km² Neix al planell de Valdaj i desemboca al llac Il’men’
belend | belenda
Història
Individu d’un poble cèltic que sembla tenir l’origen entre els indoeuropeus de la cultura dels camps d'urnes i que, en emigrar cap al sud, a la primeria del darrer mil·lenni aC, s’establí a la vall baixa de l’Arieja (Occitània).
Hom diu que dels belends belendi sortiren els pelèndons, els quals entraren a la península Ibèrica i s’establiren a la conca del Duero
embut
Geomorfologia
Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.
Tenen aquesta forma algunes dolines, i també un conjunt de barrancs que, concorrent en un punt, formen la conca de recepció d’un torrent
Gascoyne
Riu
Riu d’Austràlia (820 km).
Neix al Massís Occidental Australià, flueix en direcció EW, travessa la conca de Carnarvon i desemboca a l’oceà Índic per la badia de Shark
mola d’Estat
Cim
Cim (1 120 m) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades Baix Camp, Mont-ral Alt Camp, Vimbodí i Montblanc Conca de Barberà
‘Abd Allāh ibn ‘Iyāḍ
Història
Lloctinent de Sayf al-Dawla, rei de diverses taifes d’Al-Andalus, i d’Al-Šarqiyya, en nom del qual s’apoderà d’Oriola i de Múrcia durant la rebel·lió contra els almoràvits que precedí la invasió almohade.
A la mort del seu cap, Ibn ‘Iyād es declarà independent a València 1146 Morí l’any següent en combat contra els cristians de Conca
serra de Bandolers
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d’Orla (2 617 m) i va baixant fins prop de Montgarri.
Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs Naut Aran, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa
Aixecaments anarcosindicalistes
Aixecaments anarcosindicalistes a la conca minera de l'Alt Llobregat i a pobles de la Safor i la Ribera Baixa del Xúquer Vaga general a València
Ratingen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, entre el Rin i el Ruhr.
Consta d’un nucli antic església parroquial romanicogòtica i de barris industrials, on són fabricades màquines eines per a les indústries de la conca del Ruhr
Terminillo
Massís
Massís calcari dels monts Reatini, al N del Laci, als Apenins Centrals (2 213 m alt.).
És situat a l’W del Gran Sasso, el qual s’aixeca, imposant, a llevant de la conca de Rieti Hi ha un important centre d’esquí