Resultats de la cerca

Fou construït al s XVIII a l’extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l’Onyar, davant el Montilivi, a l’antic convent caputxí en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Conestable al s XVII Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça

Hi ha agicultura de secà i ramaderia Té explotacions mineres d’urani És la darrera etapa del camí de Sant Jaume abans d’entrar a terres gallegues Hi destaquen l’església de San Francisco, la collegiata de Santa María s XVI, el convent de la Anunciada s XVII i l’hospital de Santiago, avui convertit en el collegi de la Divina Pastora

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1405 i general de l’orde 1406 Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII Representant de la corona catalanoaragonesa al concili de Constança 1416, advocà a favor de la unitat de l’Església Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae

Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona el 1362 Mestre en teologia a Perpinyà 1391 Exercí diversos càrrecs de l’orde i el 1407 fou nomenat provincial a Terra Santa, bé que renuncià el càrrec i restà a Barcelona Escriví un Chronicon , del 1349 al 1415, d’interès remarcable per a la història civil i eclesiàstica del seu temps

Carmelità del convent de Barcelona, professà teologia a París ~1380 El 1400 era definidor de l’orde i provincial de Catalunya Exposà per escrit al rei de Catalunya-Aragó el seu parer sobre el millor camí per a acabar el cisma Escriví, en defensa de la Immaculada, De Conceptione Mariae semper Virginis i un Compendium antiquitarum in honorem ordinis sui

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

El seu estil, suau i amable, recorda el del seu mestre, ACano És autor del Retaule de Sant Joan Baptista convent de Santa Paula de Sevilla, el més semblant a la manera de Cano, del Retaule de la Concepció església de la Concepción de Lebrija i de part del Retaule de Sant Llorenç de Sevilla, que li traspassà JMartínez Montañés

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Fou abadessa del convent de clarisses de Messina ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries , cosí de Pere III el Cerimoniós Del matrimoni nasqué una filla, Elionor

Situada 1 km a l’oest d’Illa, hauria estat el lloc d’assentament d’una leproseria al segle XIII Fou erigida, el 1462, en convent de frares menors i fortificada Pròxima a la frontera francesa, fou saquejada pels hugonots els anys 1594-96 i restaurada per ordre de Felip II Una gran torre quadrada podria remuntar en part al període romànic

Fou mestre de capella de Sant Martí de València El 1717 passà a Madrid com a organista del convent de les Señoras Descalzas Més tard fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca Compongué, entre altres obres, un Domine ad adjuvandum meum per a dotze veus amb acompanyament instrumental i l’oratori La conversión de un pecador 1719