Resultats de la cerca
Es mostren 5411 resultats
capitania
Militar
Demarcació territorial sobre la qual exerceix jurisdicció un capità general.
A l’Estat espanyol, des del 1835 fins el 1984 les capitanies generals dites també regions militars foren nou entre les quals hi havia la de Catalunya , la de València i la de les Balears A partir d’aquesta data, i en un període de tres anys, hom ha previst d’anar-les reorganitzant fins a constituir-ne només sis, entre les quals hi haurà una regió militar dels Pirineus Orientals , que comprendrà Catalunya i Aragó, una regió militar de Llevant , que comprendrà el País Valencià i Múrcia, a més d’una zona militar de Balears i una de Canàries , i cadascuna d’elles comandada per un…
CMOS
Electrònica i informàtica
Conjunt constituït per un transistor d’efecte de camp de metall-òxid-semiconductor de canal n muntat en sèrie amb un de canal p.
Constitueixen una família de circuits lògics que es caracteritzen per tenir un consum molt baix de potència, perquè només en consumeixen quan canvien d’estat La seva velocitat i densitat d’integració són intermèdies entre les assolides per les tecnologies NMOS i PMOS És el més utilitzat actualment La raó del seu gran èxit és que aquests xips consumeixen molta menys potència que els basats en altres tecnologies Això els fa especialment aptes per a dispositius que funcionen amb bateries, com els ordinadors portàtils En particular, utilitzen aquesta tecnologia la memòria dels ordinadors que…
Jean-Baptistele Rond D’ Alembert
Música
Matemàtic i filòsof francès.
Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració 1747 El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l' Enciclopèdia , per a la qual redactà més de 1 400 articles alguns dedicats a la música La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música 1752 Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en…
Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat

Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat
Ajuntament de Cornellà
Atletisme
Estadi d’atletisme de Cornellà de Llobregat.
La seva ubicació actual data del 2006, any que es traslladaren les antigues pistes d’atletisme que hi havia a l’indret on es construí l’Estadi Cornellà-el Prat del Reial Club Deportiu Espanyol La nova pista homologada, de vuit carrers de material sintètic, que dona servei al Cornellà Atlètic, envolta un camp de gespa natural utilitzat habitualment pel Rugby Club Cornellà La installació es completa amb un circuit exterior de cros d’1,3 km i una dotzena de pistes de petanca al servei de l’AEJ Riera i el Club Petanca Cornellà S’hi han disputat diversos Campionats de Catalunya d’…
Josep Tormo
Cristianisme
Bisbe d’Oriola.
Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals
Santa Maria de Sant Guim de la Plana
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Sant Guim de la Plana, emplaçat al sud-est de Guissona L’església actual és una construcció relativament moderna que conserva alguns panys de mur d’un edifici més antic El campanar porta la data del 1870 La parròquia de Sant Guim fou una església subjecta a la canònica de Guissona, i així es recull en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El capellà de Sant Guim contribuía la dècima del bisbat d’Urgell del 1391 amb 15 sous L’església serva a l’interior una talla de la Mare de Déu, de fusta polida
Sant Miquel dels Omellons
Art romànic
Com altres esglésies del voltant, el temple dels Omellons va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, per passar entre el 1146 i el 1154 a l’arquebisbat de Tarragona Sant Miquel dels Omellons devia ser una sufragània de la parròquia de Vinaixa i per això no consta en les butlles papals del segle XII Al final del segle XIV apareix com a vicaria perpètua de Vinaixa Era de collació de l’arquebisbe de Tarragona a les acaballes del segle XV Actualment, l’església parroquial de Sant Miquel dels Omellons presenta una arquitectura del segle XVIII A la façana hi ha la data de 1769
William Caxton
Disseny i arts gràfiques
Literatura anglesa
Escriptor i tipògraf anglès.
En 1471-72 aprengué l’art tipogràfica a Colònia Imprimí a Bruges The Recuyell of the Histories of Troye 1474 o 1475, que ell havia traduït del francès El 1476 instaurà la primera impremta anglesa a Westminster, on imprimí novelles cavalleresques i altres obres franceses que ell mateix traduïa El primer imprès anglès datat és The Dictes or Sayenges of the Phylosophers 1477 Cal esmentar entre les seves principals edicions els Canterbury Tales , de Chaucer, i The Golden Legend , sense data, el Myrrour of the World 1481 i la Morte d’Arthur de Thomas Malory 1485 Edità també la…
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada, que…
Viktor Petrovič Astaf’jev
Literatura
Escriptor rus.
De família pagesa, treballà com a manyà El seu primer llibre data del 1953 Do buduščej vesny ‘Fins a la pròxima primavera’ Del 1959 al 1961 seguí cursos de literatura a la Universitat de Moscou Excellí en el conte, on reflecteix la vida de la gent senzilla i on sovint inclou records de la infantesa i de la guerra Starodub, 1960 Kraza, ‘El furt’, 1966 Altres obres més autobiogràfiques són Kon s rosovoj grivoj ‘El cavall de l’orina rosada’, 1961 i Poslednij poklon ‘L’última reverència’, 1968-75, i altres contes Pastukh i pastuska ‘El pastor i la pastora’, 1971 i Povesti o mojom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina