Resultats de la cerca
Es mostren 9927 resultats
Étampes
Ciutat
Ciutat del departament d’Essonne, al Beauce, França, situada a la vora del Juine.
Mercat agrícola i nucli d’indústria metallúrgica, química i de la confecció Residència del rei de França fins el 1200, fou erigida en comtat el 1327 per Carles IV, i més tard en ducat Fou seu de sis concilis Entre les esglésies de la ciutat hom troba les de Saint-Basile s XI-XII, Notre-Dame-du-Port s XII, Saint-Martin s XII-XIII i Saint-Gilles s XII-XVI, i entre els edificis civils, la torre Guinette s XII i els renaixentistes hôtel de Diane de Poitiers, atribuït a Jean Goujon, i d’Anne de Pisseleu, duquessa d’Étampes
comtat d’Artois
Història
Jurisdicció feudal concedida en apanatge el 1237 per Lluís IX de França al seu germà Robert (1216-50).
Després de la definitiva incorporació de l’Artois a França, el títol de comte d’Artois fou concedit a alguns prínceps de la família reial
Catherine de Vivonne
Història
Marquesa de Rambouillet, filla de Jean de Vivonne, ambaixador de França a Roma, i de Giulia Savelli.
Es casà el 1600 amb Charles d’Augennes, marquès de Rambouillet Fou cantada pels poetes, i tingué una influència considerable sobre la vida reial del seu temps a França, que exercí des del seu saló de l' Hôtel de Rambouillet
Oise
Riu
Riu de la conca de París, França, afluent del Sena per la dreta (302 km).
Neix a Bèlgica, a l’extrem occidental de les Ardenes, i entra a França abans d’Hirson, on rep el Gland A Compiègne rep l’Aisne per l’esquerra i desguassa al Sena aigua avall de Pontoise, a l’W de París Té un cabal mitjà de 95 m 3 /s i un cabal màxim de 700 m 3 /s és navegable gran part del seu curs El canal de Crozat o del Nord l’uneix al Somme
Pàmies
Ciutat
Ciutat del País de Foix, Occitània, al departament de l’Arieja, França, i prop del riu Arieja.
Mercat agrícola i indústries metallúrgiques i tèxtils Formada entorn del castell dels comtes de Foix XII, hi foren promulgats els estatuts pels quals eren repartides les terres dels càtars vençuts 1212 entre els senyors del nord de França Bisbat des del 1295
Jean-Georges Noverre
Música
Ballarí, coreògraf i teòric francès.
Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia El 1752 coreografià Les fêtes chinoises , a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets , publicat el mateix any El…
Jacques Gaillot
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que ell mateix qualificà de “bisbe sense seu…
Nicolas Beauzée
Gramàtica
Gramàtic francès.
Ocupà la càtedra de gramàtica a l’École Royale Militaire de Metz L’any 1756, a la mort de Du Marsais, s’encarregà de prosseguir la redacció dels articles gramaticals a l' Encyclopédie de Diderot La seva obra mestra és la Grammaire générale, ou exposition raisonnée des éléments nécessaires du langage 1767, possiblement el darrer gran llibre creador dins la tradició de Port-Royal El seu pensament es caracteritza per la concreció i la constant atenció als elements materials del llenguatge, prèviament a la recerca de les funcions abstractes
André Beauneveu
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i miniaturista francès.
Treballà preferentment en escultura funerària Jean de Berry el cridà vers el 1384 a Mehum-sur-Yèvre, on li donà la direcció de les seves obres de pintura i d’escultura D’aquest període daten les miniatures del Psalteri de Jean de Berry París, Bibliothèque Nationale, que reflecteixen trets del realisme flamenc
Charles Boyer

Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès naturalitzat nord-americà.
A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina