Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Mola de Baro
Castell
Antic castell del municipi de Soriguera, dins l’antic terme d’Estac (Pallars Sobirà), prop de Baro. Esmentat ja al segle X, defensava la vall de la Noguera Pallaresa.
Vilanova de València
Antic raval
Antic raval de la ciutat de València, esmentat ja al sXI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona).
Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinada a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita Durant la guerra de les Germanies, un avalot popular 1521 obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534
Tatzó d’Amunt
Poble
Poble del municipi de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), al NE del terme, al límit amb el d’Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d'Avall).
L’església parroquial Sant Vicenç, sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408
perforat | perforada
Heràldica
Dit de la peça travessada de part a part i, per tant, deixant veure el camper, sempre que no es tracti de la que per definició ja és perforada.
Cal indicar la forma, sempre que no sigui circular, i el lloc de les obertures
el Riberal
el Riberal vist des del castell de Corbera
© Fototeca.cat
Plana al·luvial de la vall de la Tet, al Rosselló, entre el coll de Ternera (límit amb el Conflent) i l’aglomeració de Perpinyà, ja en plena plana rossellonesa.
El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de Corbera de…
ferrussa
Oficis manuals
Eina de terrisser que consisteix en un ferro de ganivet o de falç doblegat i que hom empra per a llimar i allisar les peces de terrissa ja endurides.
adherir-se a l’apel·lació
Dret processal
En el procés judicial, petició de l’apel·lat al tribunal, demanant la revocació total o parcial de la sentència o resolució ja apel·lada abans per un altre litigant ( apel·lació
).
citotoxicitat
Biologia
Capacitat de lisar una cèl·lula, ja sigui per part d’una altra cèl·lula ( cèl·lula citotòxica
) o d’un compost químic ( citotoxina
), com l’afanastatina, limonoide present a Aphanamixis grandifolia
.
La citotoxicitat deixa un camí obert per a combatre selectivament les cèllules tumorals
magnetosfera
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera de la Terra, situada més amunt dels 1.000 km d’altitud, enllà ja de l’atmosfera, fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.
Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van Allen, cap als…
extravaganza
Música
Obra instrumental caracteritzada per l’ús de recursos musicals no convencionals -ja sigui respecte a l’època, al gènere, a l’estil, etc.- amb intenció satírica, caricaturesca o grotesca.
El terme fou utilitzat des del final del segle XVIII, especialment a Anglaterra, en obres escèniques de caràcter popular que procedien de la burlesca i que van tenir molta acceptació al principi del segle XIX