Resultats de la cerca
Es mostren 214716 resultats
la Cogullada
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Lleida, al sud-est de la ciutat, entre el canal d’Urgell i la vall del riu de Set.
Era poble de contribució a la fi del s XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular
la Cueva
Llinatge castellà originari de Navarra o del lloc de La Cueva (Burgos).
N'és estirp coneguda Pedro de la Cueva , que fou un dels pobladors de Molina de Aragón, on s’establí 1150 El seu besnet Diego de la Cueva intervingué en la conquesta de Baeza 1227 El fill d’aquest, Sancho de la Cueva , participà en la conquesta de Sevilla, i el seu fill Juan Sánchez de la Cueva s’establí a Úbeda El primer llinatge de la Cueva s’extingí amb la neta d’aquest, María de la Cueva , que es casà amb el cavaller francès, resident a Úbeda, Hugues Bertrand Hugo Beltrán,…
la Junquera
Ermita
Antiga ermita del municipi de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Junquera, patrona del poble, actualment a l’església parroquial.
Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir castell de Cérvoles
la Mola
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Mola, del municipi de Bonansa (Ribagorça), dins la parròquia de Sirès, a 1 376 m alt, al camí de la serra del Cis al Pont de Suert.
la Sosa
Riu
Curs d’aigua de la Llitera, afluent, per l’esquerra, del Cinca.
Format a Tramessoses, al límit dels termes de Sanui i de Sant Esteve de Llitera, per la unió de la Sosa de Peralta que neix al vessant meridional de la serra de la Corrodella, vora la Cogulla, i que passa per Calassanç i Peralta de la Sal i la Sosa de Sanui que es forma per la unió de diversos barrancs, a Sanui s’uneix al seu collector després de passar per Montsó Aragó L’aigua és d’alta salinitat
la Saïdia
Monestir
Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, de la ciutat de València (Horta), situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la séquia de Mestalla.
Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la…
la Clamor
Clamor de la comarca del Segrià.
la Nucia
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del sistema prebètic valencià.
Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les…
la Catalana
Barri
Barri de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana Companyia de Fluid Elèctric El terreny fou urbanitzat i parcellat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet Emplaçat en plena zona verda pla comarcal del 1953 i afectat per inundacions 1962, ha sofert una progressiva deterioració Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial