Resultats de la cerca
Es mostren 214688 resultats
la Plana
Despoblat
Despoblat del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), a la vall de la Valira.
Formà part de l’antic terme de Cornudella de Valira
la Torre
Barri
Barri del municipi de Pradell de la Teixeta (Priorat), prop de la Torre de Fontaubella .
la Algaba
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, vora el Guadalquivir i la Rivera de Huelva.
Situat a l’àrea comercial de Sevilla, és un centre agrícola patates, remolatxa, cereals i ramader porcí
la Querola
Veïnat
Veïnat del municipi de Mosset (Conflent), a la dreta de la Castellana, davant el poble.
la Riera
Caseria
Caseria del municipi de Riudarenes (Selva), a la dreta de la riera de Santa Coloma.
La Luisiana
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a La Campiña, al SW de Còrdova.
L’agricultura és l’activitat econòmica principal hi ha cultius de cereals, llegums, oliveres, lli i cotó Les indústries són derivades Fou segregat de Cañada del Rosal el 1986
La Lantejuela
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a La Campiña, drenat pel riu Corbones.
Hi ha agricultura i ramaderia Les indústries són alimentàries elaboració d’olis i farines
la Nucia
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del sistema prebètic valencià.
Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de tarongers es…
la Catalana
Barri
Barri de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana Companyia de Fluid Elèctric El terreny fou urbanitzat i parcellat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet Emplaçat en plena zona verda pla comarcal del 1953 i afectat per inundacions 1962, ha sofert una progressiva deterioració Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial
la Ginebrosa
Municipi
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.
És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa 888 m alt, continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar El regadiu 228 ha, on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat 150 ha, ordi, alfals, patates i llegums Al secà hom conrea cereals 170 ha, ametllers i, sobretot, vinya 1…