Resultats de la cerca
Es mostren 3931 resultats
potencial centrífug
Física
Potencial degut al moment angular orbital de la partícula incident amb relació al nucli blanc.
Analíticament, es representa per l’expressió V c e n t r í f u g r,l = h 2 ll+1/ 2 μ r 2 , on l és el nombre quàntic de moment angular orbital, h la constant reduïda de Planck, μ la massa reduïda del projectil i del blanc, i r la distància entre el projectil i el blanc
cignó
Física
Partícula hipotètica, que seria elèctricament neutra i estable i produiria gran quantitat de muons per les seves interaccions a l’atmosfera.
La seva massa seria unes mil vegades menor que la de l’electró Proposada per a explicar les característiques dels raigs còsmics que arriben en la direcció de la font de raigs X Cigne X-3, diversos equips n'anunciaren la troballa el 1988, tant procedent d’aquella font com d’Hèrcules X-1, però encara no se'en té la certesa absoluta
pleremàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, estudi de la forma del pla del contingut de la llengua, que comprèn els plerematemes; grosso modo es refereix al mateix camp que la gramàtica tradicional, bé que amb mètode diferent; la substància del contingut, és a dir, la significació, és exclosa de la consideració lingüística de la glossemàtica.
Segons Hjelmslev, la forma del contingut és característica de cada llengua “cada llengua estableix els seus propis límits =forma del contingut dins la "'massa de pensament’ =substància del contingut amorfa Cada llengua projecta la forma d’una manera diferent sobre el pensament com si amb un mateix grapat de sorra =substància del contingut hom formés dibuixos diferents =forma del contingut'
fórmula de Thomson
Física
Expressió que dóna el valor de la secció eficaç total de difusió σd’una ona electromagnètica en incidir en un sistema de partícules.
Aquesta secció eficaç és definida com la relació entre l’energia difosa i la densitat del flux energètic incident i té les dimensions d’una superfície Hom l’escriu on e i m són, respectivament, la càrrega elèctrica i la massa de cadascuna de les partícules que formen el sistema, i c la velocitat de la llum en el buit
tub de Thièle

Tub de Thièle
Química
Tub d’assaig amb una tubuladora que surt prop de la base i, a manera de nansa, torna a entrar per la part mitjana.
Quan el tub és emplenat d’un líquid i és escalfada la nansa, es crea un corrent de convecció, i es va uniformant gradualment la temperatura de la massa líquida El tub de Thièle, conjuntament amb un termòmetre, és utilitzat com a bany calefactor per a determinar el punt de fusió de substàncies collocades en un capillar dins el líquid
aa
Geologia
Tipus de corrent de lava (bàsica), de superfície molt irregular, coberta de masses soltes, clivellades i anguloses que poden mesurar d’alguns decímetres a alguns metres.
Per l’estructura, és un tipus intermedi entre el pahoehoe i la lava de blocs L’estructura de l' aa és originada per la formació i ulterior ruptura d’una crosta solidificada, sota la qual la lava continua fluint, tot arrugant-la La permeabilitat de la massa rocosa i la lenta meteorització fan dels aas claps de terreny àrid i estèril malpaís
calor sensible
Meteorologia
Energia calorífica associada directament amb els canvis de temperatura d’una substància.
En les transformacions termodinàmiques a pressió constant, coincideix amb les variacions d’entalpia En meteorologia, s’utilitza fonamentalment per a diferenciar el transport de calor d’una massa d’aire en funció de la seva temperatura, del corresponent al transport de calor latent a causa del seu contingut de vapor o al flux de calor per emissió o absorció de radiació
escòria
Tecnologia
Subproducte no metàl·lic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l’obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos.
L’escòria prové de les impureses del metall fos o de la combinació de la ganga del mineral amb els fundents i el material refractari, i se separa de la massa metàllica surant al seu damunt per efecte del seu menor pes específic Hom l’empra en la fabricació d’aïllants tèrmics i acústics, en l’obtenció de ciment hidràulic, adobs, etc
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
línia coplanària
Tipus de línia de transmissió impresa sobre un substrat dielèctric.
Pot ésser formada per dues tires conductores situades al mateix pla coplanar strip , o bé per una sola línia central separada elèctricament, per tots dos costats, d’un pla a potencial de massa situat a la mateixa cara del substrat coplanar waveguide La seva impedància característica depèn de l’amplada de les línies, de la distància que les separa i de les propietats del dielèctric
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina