Resultats de la cerca

Format al Club Natació Montjuïc, fou dues vegades campió d’Espanya juvenil 1992, 1993 i obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa júnior 1994 Fitxà pel CE Mediterrani, CN Catalunya 2000-04, CN Sabadell 2004-10 i CW Navarra 2010-11 Guanyà dues Lligues catalanes 2003, 2005, una Copa del Rei 2005 i una Supercopa d’Espanya 2005 Amb la selecció espanyola jugà setanta-quatre partits, disputà dos Campionats d’Europa 1997, 2001 i guanyà la medalla d’or dels Jocs Mediterranis 2001 i la de plata a la Lliga Mundial 2002 Rebé la medalla de Serveis Distingits en Bronze 1998 i…

Amb el Club Natació Montjuïc fou campió de Catalunya de 100 m esquena 1996 i 200 m estils individual 1999 i tres vegades campió d’Espanya d’aquesta darrera prova 1997-99 El 2002 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 2003 en 200 m estils individual El 2005 entrà al Club Natació Sabadell, i aconseguí els títols de campió de Catalunya de 50 i 100 m esquena Formà part de la selecció espanyola en quaranta-sis ocasions i disputà tres Campionats d’Europa 1997, 1999, 2000, un Campionat del Món 1998 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000…

Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i…

Participà en curses motociclistes catalanes i estatals del final de la dècada del 1950 i principi de la de 1960 al volant de motocicletes com Evycasa, Maf, Mondial, Sansón, Ducson i Bultaco Es proclamà campió d’Espanya de resistència de 125 cc juntament amb Jaume Bordoy 1961 en guanyar les 24Hores de Montjuïc Fou pioner del kàrting a Espanya Competí amb l’Escuderia Pájaros Azules al principi dels anys seixanta i després fitxà per l’Escuderia Artés, amb la qual guanyà nombroses curses fins a la dècada de 1970, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ciutat de Sabadell, el Ciutat de…

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de…

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona  1955-58 procedent del Llevant Amb el Barça disputà 37 partits i marcà 11 gols, i guanyà una Copa del Generalísimo 1957 i una Copa de Fires 1958 Fou l’autor del famós únic gol que donà la Copa al Barça el 1957 en la final jugada contra l’Espanyol a l’estadi de Montjuïc En la temporada 1958-59 encara continuà vinculat al club blaugrana en jugar amb el CE Comtal, a segona divisió Posteriorment jugà amb el Racing de Santander 1959-62 i 1967-69, el Mallorca 1962-65 i el Huelva 1965-67 Es retirà el 1969 Fou tres vegades internacional B Amb la…

Esportista que ha conquerit més medalles en els jocs olímpics dues d’argent una als Jocs Olímpics de Montreal del 1976 amb l’equip de K4—1 000 metres, amb Díaz Flor, Esteban Celorrio i Ramon Misioné i l’altra als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb el K2—500 metres, amb Guillermo del Riego i una de bronze als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb K2—1 000 metres, amb Ramos Misioné Retirat de l’alta competició, ha estat membre del Consejo Superior de Deportes i el màxim responsable de l’oficina permanent de Madrid del COOB'92 A la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona fou l’…

En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de…

Membre del Club d’Arquers de Dosrius, del Tir Arc Olesa i del Club Tir amb Arc La Conxorxa Mestre arquer en arc compost, fou campió d’Espanya d’arc compost 2001 i campió de Catalunya de tir de camp 2000, 2001, 2007, i aconseguí també nombrosos premis individuals i per equips en l’àmbit català i estatal El 2000 baté el rècord d’Espanya d’arc compost i rebé la distinció FITA de punta de fletxa plata En l’àmbit internacional, participà en diversos campionats del món, obtingué la medalla d’or en les proves de La Roque d’Antheron i d’Agde de la Challenge Mediterranéen 2006 i aconseguí dues…

S’inicià al Club Ciclista Sant Martí l’any 1973, en què guanyà la Copa Catalana de ciclocròs i el Campionat de Catalunya de la seva categoria Com a amateur aconseguí 32 victòries, entre les quals destaquen l’Escalada a Montjuïc, la Pujada al Castell de Sant Joan de Blanes o el Campionat de Barcelona Participà en diverses edicions del Campionat del Món de ciclocròs en categoria juvenil i amateur Fou professional entre el 1984 i el 1986, amb els equips Teka, Hueso i Colchón CR El 1999 assumí el càrrec de seleccionador espanyol de ciclisme per a discapacitats físics i participà en…