Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
ciment
Tecnologia
Garlopa estreta, amb una obertura com la del guilleume, i que forma una motllura en angle recte per a fer galzes.
dehiscència fol·licular
Medicina
Obertura del fol·licle madur o fol·licle de Graaf, a la meitat del cicle menstrual, que permet el despreniment de l’òvul.
Pierrette Prat i Galindo
Cristianisme
Abadessa de Pedralbes (1972-2007).
El 1957 ingressà a l’orde de les Germanes Pobres de Santa Clara del monestir de Pedralbes , del qual fou abadessa del 1972 al 1975, del 1988 al 1997 i del 2004 al 2007 Fou, a més, presidenta de la federació clarissa de la Immaculada Concepció que territorialment correspon a Catalunya, Castelló i Menorca i, fins a la mort, vicària de la comunitat del monestir En la seva activitat com a abadessa, defensà sempre davant les autoritats municipals la conservació i preservació del monestir, i negocià la seva obertura al públic, a les visites guiades i a alguns actes Mantingué algunes…
port de Viella

L’antic Hospital de Viella o de San Nicolau dels Pontells, prop del límit amb l’Alta Ribagorça (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Pas (2435 m alt.) en la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa les conques de la Garona (vall del riu Nere) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Barravés), entre el tuc de Montoriet (2.479 m alt.) i el tuc del port de Viella
(2.604 m alt.), dins el terme municipal de Viella (Vall d’Aran); el vessant meridional del port, amb l’hospital de Viella (dit també hospital del port de Viella
o de Sant Nicolau dels Pontells
), és també territori aranès.
A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau dels…
port de la Bonaigua
El port de la Bonaigua des del vessant pallarès, amb la vall de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Port de muntanya
Port de muntanya del Pirineu (2 072 m) que comunica la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, al sector de divisòria d’aigües de les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa, centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia…
aeròfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc).
Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta,…
transpiració
Biologia
Botànica
Procés consistent en l’eliminació per evaporació d’una gran part de l’aigua absorbida per les plantes.
La quantitat d’aigua transpirada pot representar fins el 90% de l’aigua absorbida La transpiració és justificada per tres raons principals En primer lloc, atès que el diòxid de carboni només pot entrar a la cèllula en dissolució, les superfícies cellulars on tenen lloc els intercanvis gasosos de la fotosíntesi han d’ésser molles, la qual cosa implica una gran evaporació En segon lloc, la transpiració contribueix a l’ascensió de l’aigua absorbida Finalment, té un efecte refrigerant, puix que, en evaporar-se, l’aigua sostreu calor Una gran part de la transpiració aproximadament el 90% ocorre a…
aixada

Aixada
© Fototeca.cat - Corel
Agronomia
Eina per a cavar la terra, especialment en els cantons dels casells on no són útils ni la xaruga ni el forcat.
Consisteix en una planxa de ferro, més o menys grossa, plana o lleugerament corba, de forma comunament rectangular o trapezial, bé que, segons l’ús a què l’eina és destinada i la tenacitat del terreny, pot prendre diversos aspectes forma de cor per a terrenys molt compactes, buidada amb dues puntes per a terres dures i pedregoses La part metàllica té el caire inferior tallant per tal de penetrar millor a terra i s’adapta a un mànec de fusta, generalment recte, fixat per mitjà d’un petit tascó ferro i mànec formen un angle agut d’obertura variable aproximadament de 60° Obra per…
Kazimierz Sikorski
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià composició amb F Szopski a l’Escola de Música Chopin de Varsòvia, i filosofia a la Universitat de Varsòvia Estudià també musicologia a la Universitat de Lwów i el 1930 completà la seva formació musical a París Exercí la docència a Lódá, Poznan i Varsòvia Sikorski ocupà un lloc preeminent en l’ensenyament de tota una generació de compositors, des d’A Malawski fins a T Baird, i com a autor evolucionà del postwagnerisme a l’avantguarda neoclàssica Destaca, en la seva producció, una important quantitat d’obres orquestrals quatre simfonies 1919, 1921, 1953 i 1969, moltes de les quals tenen…
Dobri Khristov
Música
Compositor i director de cors búlgar.
Autodidacte en el terreny de la música mentre feia els estudis secundaris a Varna, ben aviat començà a compondre algunes peces breus, i fundà i dirigí la coral de l’escola, com feu després amb la Societat Musical Gusla Gràcies a una subscripció popular pogué anar a estudiar amb A Dvorak al Conservatori de Praga 1900-03 El 1907 s’installà a Sofia, on fou director de cors de l’Òpera, creada el 1908 Fou també professor i, durant un breu període, director de l’Acadèmia Estatal de Música El 1928 fou el primer músic elegit membre de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències La seva música, dins els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina