Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual conquerí la Lliga de la divisió d’honor 2000, 2001, 2002 i la Copa de la Reina 2001-02 En el període 1994-2003 fou noranta-nou vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual disputà cinc Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i un Campionat del Món 1998 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1997, argent 1999 i or 2000

Membre del Club Natació Sabadell, s’entrenà amb Carles Subirana El 2005 es proclamà campiona d’Espanya en 1500 m lliure i subcampiona en 800 m Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, un Campionat del Món 2007 i un d’Europa 2006 En els Jocs Mediterranis, assolí una medalla de plata en 4 × 200 m lliure 2005 i una de bronze en el relleu llarg 2009

Considerat com un dels millors maratonians espanyols de tots els temps, s’incorporà com a afeccionat a les files del FC Barcelona l’any 1983 Formà part del club durant cinc temporades, en les quals guanyà el Campionat de Catalunya de 5000 m 1985 i de cros individual i per equips 1986 També guanyà la medalla d’or de 3000 m als Campionats Iberoamericans 1988 Fou campió d’Espanya de cros en dues ocasions 1990, 1992 i aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de cros per equips 1990, 1991, 1995 El 1993 s’inicià en marató Guanyà set maratons al llarg de la seva carrera, fou campió del…

Milità a la Unió Gracienca d’Escacs i es proclamà campió de Catalunya el 1982 Guanyà el Campionat d’Espanya 1989 i en quatre ocasions en fou subcampió 1977, 1978, 1985, 1995 Té el títol de Gran Mestre i ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, com els primers llocs compartits a l’Havana 1990, amb M Gurevich i Buenos Aires 1990, amb Smislov També ha participat, representant Espanya, en sis Olimpíades d’escacs entre els anys 1982 i 1992 amb un total de 37 punts de 63 partides, un 58,7% A la llista d’Elo de la FIDE, arribà a un màxim de 2500 punts al juliol del 1990, de manera que…

Destacà al CN Tolosa i arribà a la Residència Blume després d’haver passat pels centres d’alt rendiment de la Federació Espanyola d’Izarra i Màlaga Fitxà pel CN Montjuïc el 1980 Fou nou vegades campió estatal set d’hivern i dues d’estiu, sobretot en 200 m papallona, però també en 100 m papallona, 200 m i 400 m estils –aquest últim el 1988 nedant amb el CN Ordizia– Establí quatre rècords d’Espanya, dos en piscina de 50 m ambdós en 200 m papallona i dos en piscina curta 200 m papallona i 400 m estils Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Durant un temps s’entrenà i estudià als EUA…

Després de passar pel Durango, l’Alavés, el Barakaldo i el Valladolid, amb aquest a primera divisió 1951-53, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1953-54 Pertanyé al club blaugrana fins a l’edició 1955-56 Posteriorment jugà al Comtal, fins el 1958 Suplent de Ramallets al primer equip barcelonista, disputà només vuit partits en tres temporades

Interior, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1970-72 procedent de l’Atlético de Madrid Disputà 19 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 1 gol, que fou molt important, ja que fou en la darrera jornada de la temporada 1970-71 a Sarrià, contra el València, i malgrat perdre el partit, suposà el triomf en la Lliga perquè els altres dos aspirants Atlético de Madrid i FC Barcelona empataren al Vicente Calderón

Lateral dret, desenvolupà la major part de la seva carrera de jugador a la Real Sociedad 1956-65 i el Pontevedra 1965-71 Com a entrenador destacà en la Real Sociedad 1975-78 i en les temporades 1978-79 i 1979-80 dirigí el RCD Espanyol En la primera campanya l’equip es classificà vuitè i en la segona el tècnic basc fou destituït després de la tretzena jornada Posteriorment entrenà, entre d’altres, el Llevant, el Mallorca i el Vila-real

Després de destacar com a lateral en l’Athletic de Bilbao, la temporada 1906-07 s’incorporà al futbol català Amb l’X Sporting Club jugà dues temporades i obtingué dos campionats de Catalunya 1907, 1908 A continuació jugà tres temporades amb l’Espanyol 1908-11 i tres amb el Barcelona 1911-14 Amb l’equip blaugrana disputà 68 partits, guanyà la Copa d’Espanya en dues ocasions 1912, 1913, una vegada el Campionat de Catalunya 1913 i dues la Copa Pirineus 1912 i 1913 En el Barça fou conegut com el pare Jugà quatre vegades amb la selecció catalana

Davanter que jugà al RCD Espanyol 1933-35 procedent de l’Arenas de Getxo Jugà 37 partits de Lliga i anotà 33 gols amb l’equip blanc-i-blau Al febrer del 1934 formà part de la selecció catalana que s’enfrontà a Espanya al camp de les Corts