Resultats de la cerca
Es mostren 25664 resultats
Josep Agulló i Pinós
Història
Cavaller.
Destacà en les guerres contra França, especialment en la defensa de Girona, a la Cerdanya i al Ripollès General d’artilleria, tingué un paper important a Barcelona contra les tropes del general Vendôme Fou governador de la plaça de Ceuta
Domènec Aguirre
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona 1691 i magistrat a l’audiència del Principat de Catalunya Topà amb el virrei Velasco i fou destituït dels seus càrrecs Des del 1705 collaborà en l’administració de Carles d’Àustria fou membre de la junta de València, regent d’Aragó, membre de la junta de guerra i del consell assessor de la reina Elisabet, etc, fins que, el 1713, sortí de Barcelona amb la cort de la reina Posteriorment continuà als rengles antifilipistes fora del país president del consell de Nàpols, membre del consell d’Espanya És autor de diverses obres historicojurídiques, entre…
Joan Aguiló i Romeu de Codinats
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Senyor de Petrés Camp de Morvedre, estigué al servei de Carles V Felip II el nomenà governador de la Plana, i, més tard 1556, batlle general de València És autor d’un poema històric en català, avui perdut s’ha conservat d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l' Orlando Furioso d’Ariosto 1556 Poc considerat per Zurita, Gil Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia 1564
Josep d’Aguilar i Alòs
Història
Militar
Polític i militar.
Fou paer de Balaguer Durant la guerra de Successió serví la causa de l’arxiduc Carles Després de participar en la defensa de Barcelona 1705 i 1706, fou destinat al front de Lleida Més tard, fou nomenat veguer de Girona i de Besalú Un cop retirades les tropes imperials de Catalunya, i decidida la resistència catalana 1713, reingressà a l’exèrcit Formà part de l’expedició sortida de Barcelona per tal de fomentar els aixecaments al país, ja ocupat, i es distingí en la victòria de Caldes d’Estrac agost del 1713 Reintegrat a Barcelona, participà en la seva defensa fins a la caiguda de la ciutat D’…
Pere Aguilar
Escultura
Escultor que treballà per terres de Lleida (1370).
Seguí l’estil de Jaume Cascalls És el possible autor del sepulcre de la família Queralt a Santa Maria de Bell-lloc, prop de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà
Aguda
Història
Rei dels jutgèn (1113) amb el qual s’alià l’emperador Huizong per tal d’eliminar del NE de la Xina l’imperi dels txidan.
Tanmateix, després de derrotar-los, Aguda es proclamà emperador de la Xina amb el nom de Taizu, i fundà la dinastia Jin 1115 Ocupà la ciutat de Pequín el 1122, però morí l’any següent
mestre d’Ágreda
Pintura
Pintor de l’escola aragonesa del començament del s XVI; d’estil tosc i amanerat, però expressiu, acusa més influències septentrionals que no italianes.
Sobresurt el seu retaule de Sant Miquel, a Ágreda 1519 Les seves obres han estat sovint atribuïdes a Pedro de Aponte
Agostino di Giovanni
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, deixeble de Giovanni Pisano.
Autor de la tomba del bisbe Guido Tarlati 1330 a la catedral d’Arezzo Toscana, juntament amb Agnolo di Ventura Fou mestre d’obres de la catedral de Florència 1338-48
Agnès de Poitiers
Història
Filla de Guillem IX d’Aquitània.
Muller del rei d’Aragó Ramir el Monjo 1134-37 Bé que aquest matrimoni no fou reconegut pel papa Innocenci II, llur filla Peronella esdevingué hereva del reialme
Agilulf
Història
Rei dels longobards (590-616), que estengué els seus dominis en territori bizantí fins a obtenir-ne el reconeixement de l’emperador Focas (603); amenaçà Roma, que no fou presa a causa dels bons oficis de Gregori el Gran (593).
La seva esposa Teodolinda, catòlica, féu que Agilulf, tot i ésser arrià, no perseguís l’Església Catòlica i fins afavorí Columbà en la fundació de Bobbio
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina