Resultats de la cerca
Es mostren 1864 resultats
August Eberhard Müller
Música
Compositor alemany.
Deixeble de JCh Bach, treballà els primers anys de la seva carrera com a flautista, pianista, organista i director d’orquestra El 1794 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau i flautista de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, ciutat on l’any 1804 succeí a JA Hiller com a cantor a l’església de Sant Tomàs Dimití aquest càrrec l’any 1810 i esdevingué mestre de capella a la cort de Weimar La seva producció inclou obres per a piano sonates, variacions, concerts etc, per a flauta, per a orgue, música de cambra i música vocal Fou també autor de diversos mètodes…
Anselm Hüttenbrenner
Música
Compositor austríac.
Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena 1815 per continuar-los amb A Salieri Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L van Beethoven i F Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons Un cop lliure del…
Pablo del Moral
Música
Compositor i violinista espanyol.
Fou violinista de la Real Capilla de San Cayetano, i tocà també en companyies de comèdies El 1778 guanyà la plaça de violinista dels teatres de Madrid El 1787 compongué les seves primeres tonadillas , i l’any 1790 passà a ocupar el càrrec de compositor de les companyies teatrals madrilenyes, que abandonà dos anys més tard De la seva producció vocal s’han conservat prop de 150 tonadillas , juntament amb minués , seguidillas i rondós Una de les tonadillas que gaudí de major èxit i popularitat fou La ópera casera 1799 Els trets estilístics de la seva obra s’emmarquen dins la música…
John Abraham Fisher
Música
Violinista i compositor anglès.
Director de l’orquestra del Covent Garden el 1769, el 1770 es casà amb la vídua d’un dels principals accionistes del teatre Hi estrenà la pantomima Harlequin Jubilee 1770 i l' opéra-comique The Golden Pippin 1773, que assoliren un gran èxit Vers el 1780, que enviudà, vengué la seva participació al Covent Garden i inicià una brillant carrera com a virtuós del violí que el portà a Viena, d’on un matrimoni desgraciat el feu fugir Des d’aleshores menà una vida obscura És autor, a més, de peces per a violí sol i per a duet, de sis simfonies i un concert de violí, a més de música vocal…
tambura
Tambura
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec És format per una caixa de ressonància feta de carbassa, o de fusta imitant la forma de la carbassa, amb una tapa harmònica de fusta fina, lleugerament bombada, i un llarg mànec sense trasts, amb quatre clavilles, dues de frontals i dues de laterals Sovint està finament ornamentat, especialment la tapa de ressonància, el mànec i la quilla que uneix el mànec amb la caixa Té quatre cordes, de metall, que l’intèrpret toca assegut a terra amb l’instrument en posició vertical Acostuma a formar conjunt amb el sitar i…
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’indústria ,…
Enric Muñoz Iglesias

Enric Muñoz Iglesias
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Pilotari i dirigent esportiu.
Soci del Club Esportiu Piscines, destacà en pala llarga, pala curta i paleta de cuir En la primera especialitat, assolí el Campionat d’Espanya amb Pere Hernández II 1981 En pala curta, es proclamà campió de Catalunya amb J Urrich 1986 En paleta de cuir, guanyà tres Campionats de Catalunya amb A Castillo II 1984, 1985, 1986, i el campionat de trinquet amb Domingo Fonseca 1995 Fou el responsable de la selecció catalana juvenil que assolí el Campionat d’Espanya 2002 Com a directiu, és vicepresident del Club Esportiu Piscines, secretari del Club Pilota Bac de Roda, vicepresident del Collegi de…
Ramiro Espinosa Espinosa
Ciclisme
Dirigent i tècnic vinculat al ciclisme.
Germà de Ramón Espinosa, el 1899 fou vicepresident de la Unió Velocipèdica Espanyola El 1915 entrà dins l’Sport Ciclista Català exercint al mateix temps de cronometrador de la UVE També exercí de tresorer, de vocal i de vicepresident El 1918 fou nomenat cap de control de les organitzacions de l’Sport Ciclista Català i d’altres clubs i dirigí els cronometratges de curses com les copes Pedalier, de la Victòria i Marquès d’Alella, i de les voltes a Tarragona i a Catalunya, així com de competicions de pista També figurà com a cronometrador de la Setmana Catalana El 1943 fou…
Lluís d’ Ossó Serra
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Com a jugador disputà el primer partit de la història del Futbol Club Barcelona, el 8 de desembre de 1899 Jugà en l’equip barcelonista fins a la temporada 1904-05 Davanter, disputà 46 partits i marcà 30 gols Guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1904 Parallelament, fou un dels dotze signants de l’acta de constitució del club 1899, i fou secretari de la primera junta, càrrec que ocupà fins el 1901 Impulsà un segon equip format en la seva majoria per jugadors catalans Més endavant, tornà a la directiva en qualitat de vocal 1904-05 A més, es…
Academy of Ancient Music
Música
Conjunt instrumental anglès fundat a Cambridge el 1973 i dirigit per Christopher Hogwood.
Prengué el nom de la institució musical del segle XVIII la finalitat de la qual era -ja aleshores- interpretar música antiga El conjunt toca amb instruments originals i s’ha especialitzat en el repertori barroc sobretot Händel i del Classicisme L’Academy ha estat present en les més prestigioses sales de concerts d’arreu d’Europa i en els festivals més importants, gairebé sempre sota la direcció del clavecinista i musicòleg Christopher Hogwood, però també amb el director associat Paul Goodwin o amb el violinista Jaap Schröder Els membres de l’Academy sempre han combinat el repertori…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina