Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
Walcheren
Illa
Illa de la mar del Nord, a la província de Zelanda, Països Baixos, entre el braç oriental de l’Escalda, al N, i l’occidental, al S.
És unida, a través de ponts i dics, amb les altres illes del delta de l’Escalda i amb la terra ferma Conreus de bleda-raves i d’arbres fruiters Hi ha la capital de Zelanda, Middelburg, i també el centre principal, Vlissingen
Vung Tau
Ciutat
Ciutat i port del S del Vietnam, en una petita península que s’endinsa en la mar de la Xina Meridional, al N del delta del Mekong.
El port disposa de dipòsits de carburant i de nombroses installacions adequades per a atendre els vaixells que utilitzen el port de Ho Chi Minh
Usedom
Świnoujście
© Oficina de Turisme de Polònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, al golf de Pomerània, entre la badia de Szczecin i la Bàltica, separada de la terra ferma per la desembocadura del Peene.
Té 445 km 2 Des del 1945 és dividida entre la República Democràtica Alemanya, República Federal Alemanya després de la reunificació i Polònia, la qual en posseeix 90,8 km 2 El centre principal és Swinoujście, avantport de Szczecin És zona d’estiueig
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…
Campagna Romana
Divisió administrativa
Regió del Laci, Itàlia, formada per la planura al voltant de Roma, entre els monts Sabatini, Sabini i Albani i la mar Tirrena, drenada pel baix Tíber.
Zona pantanosa, ha estat drenada i habilitada per al conreu
el Belcaire
Riu
Riu de la Plana Baixa que neix al vessant meridional de la serra d’Espadà, prop de Fondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa.
Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó
Armanello
Caseria
Caseria del municipi de Benidorm (Marina Baixa), situada entre la carretera de València a Alacant i la serra Gelada, a 1 km del mar (180 h diss [1960]).
Adulis
Ciutat antiga
Ciutat de la costa africana de la mar Roja al fons de la badia de Zula, fundada al segle III sota el regnat de Ptolemeu III Evergetes.
Fou, durant molts segles, escala de la ruta marítima vers l’Índia i port comercial del seu hinterland africà, especialment del regne abissini d’Axum, com també punt de contacte cultural amb el món mediterrani Sofrí destrucció a les mans dels àrabs al segle VIII
les Franqueses del Maresme
Història
Nom donat antigament als pobles de Cabrera de Mar i de Premià, al Maresme, pel fet d’ésser, almenys des del s XI, lliures de subjecció feudal.
A més, també eren francs de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs, i eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme, fins que foren alienats per la corona, probablement al s XIV
Faros
Illa
Illa de la mar Mediterrània, a Alexandria, unida a terra ferma a l’època del faraó Ptolemeu Soter (s II aC), actual península de Râs et-Tîn.
Aquell mateix faraó hi féu construir el famós far, una de les set meravelles de l’antiguitat, de planta quadrada i amb una alçada de 135 m s’ensorrà al s XIV