Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Alfred Morel-Fatio
Literatura catalana
Hispanista francès.
En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual…
Gaston Bachelard
Filosofia
Història
Filòsof francès.
Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts…
Segimon Arquer
Filosofia
Cristianisme
Humanista i teòleg sard.
Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a la cort L’…
,
Paweł Pawlikowski
Cinematografia
Director de cinema polonès.
El 1974 emigrà de Polònia amb la seva mare Establert el 1977 a la Gran Bretanya, estudià filosofia i literatura a Oxford Els anys vuitanta s’inicià a la BBC en el camp dels documentals i els anys noranta obtingueren ressò diversos reportatges seus sobre Rússia i els Balcans El 1998 estrenà el seu primer llargmetratge de ficció, The Stringer , al qual seguí Last Resort 2000, ambdós situats a la Rússia actual La història d’amor lèsbic My Summer of Love 2004 fou el seu primer èxit important i guanyà, entre d’altres, els premi Alexander Korda, dels BAFTA El 2011 estrenà el film d’…
Josep Maria Sala Albareda

Josep Maria Sala Albareda
MUSEU COLET
Escalada
Esquí
Esquiador, escalador i directiu.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, començà a practicar l’esquí l’any 1943 Els anys cinquanta feu les primeres ascensions hivernals al Gran Bachimala i a l’Eriste, i el 1955 protagonitzà la travessa integral amb esquís dels Pirineus També recorregué tot l’arc dels Alps, feu la volta al massís de l’Huayhuash Perú, ascendí el Gran Teton i visità Sierra Nevada EUA, i feu un tresc a l’Annapurna Nepal Impulsà el primer ralli d’esquí d’alta muntanya 1959, la construcció del refugi d’Amitges i del Pere Borés i la readmissió…
Alfons Segalàs Solé
Esquí
Esquiador i directiu.
Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d…
Temps de joc
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada per primera vegada a Barcelona a l’abril del 1991.
Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes…
Carme Soriano Tresserra
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona, esdevingué la primera gran figura de la natació femenina catalana i dominà tots els estils i les distàncies en la dècada de 1930 Fou trenta-set vegades campiona de Catalunya i quaranta-quatre cops recordista en set de les distàncies de crol només se li resistiren els 1500 m lliure, les dues de braça, les dues d’esquena i els tres relleus Baté el primer rècord el 19 de març de 1930 i l’últim el 31 de març de 1936, però, després de la Guerra Civil, encara fou campiona de 100 m i 400 m lliure Pràcticament, tots aquests rècords de Catalunya ho foren també d’…
Unió Esportiva Tàrrega

Equip de la temporada 1995-96 de la Unió Esportiva Tàrrega, campió de tercera divisió
UE Tàrrega
Futbol
Club de futbol de Tàrrega.
Fou fundat l’any 1914, com a Club de Futbol Tàrrega Fou diverses vegades campió provincial als anys vint i les temporades 1933-34 i 1934-35 jugà a la segona categoria del Campionat de Catalunya En la temporada 1949-50 assolí la tercera divisió, on es mantingué tres temporades 1950-53 El 1954 desaparegué i es tornà a constituir el 1957 amb el nom actual Durant dècades jugà a la categoria territorial fins que la temporada 1990-91 ascendí a primera catalana Tres temporades més tard 1993-94 retornà a tercera divisió, on romangué onze temporades consecutives 1994-05 Fou campió en l’edició de 1995-…
Jordi Trias Casanovas
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Començà a jugar en el Club Turó el 1939, d’on passà a la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol 1942-63 Amb l’Espanyol, on jugava de davanter, guanyà catorze Campionats de Catalunya, onze d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949, 1951, 1954-57, 1961, 1962 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953, que en aquella època era la Copa d’Europa oficiosa El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera en el Campionat del Món Jugà 113 partits amb la selecció i assolí tres Campionats del Món 1951, 1954, 1955 i quatre d’Europa els tres primers…