Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
literatura ídix
Literatura
Literatura conreada en ídix.
Sol ésser dividida en dos grans períodes del segle XV al XVIII i del XVIII al XX Iniciada vers el segle XV, es nodrí d’elements religiosos i tradicionals judaics Un nom distingit fou el d’ Elies Levita 1469-1541, autor de la versió en octava rima de Bovos d’Antone En la segona època, aquesta literatura abordà tots els camps, i tingué la seva edat d’or a la segona meitat del segle XIX, amb els noms de Mendele Mokher Sefarim 1836-1917, Šalom Aleïkhem 1859-1916, Isaac Leib Peretz 1852-1915 i Šalom Asch 1880-1957 La poesia, important ja en aquesta època, prengué un…
Vincenzo Monti
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Escriptor i filòleg italià.
Dotat d’una notable vena poètica classicista, conreà un tipus de poesia acadèmica i mundana Protegit per Pius VI, escriví Il pellegrino apostolico 1782, la Feroniade, les tragèdies Aristodemo 1786 i Galeotto Manfredi 1788 i el poema La Basvilliana 1793, contra la Revolució Francesa, que, però, cantà a l’època de la República Cisalpina Celebrà també les empreses napoleòniques en diversos poemes Bardo della Selva Nera 1806, entre altres Hom li deu la notable traducció de la Ilíada 1810 En època de la dominació austríaca exaltà aquest govern en poemes com Ritorno di…
cova

Pintures rupestres a la cova de Nerja
© Agapito Sanchidrián
Prehistòria
Cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior.
Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir de l’…
Subur
Ciutat
Nom d’una ciutat de Catalunya, d’època romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada
Osona
Ciutat
Nom que prengué l’antiga ciutat d’Ausa a la baixa època romana i a la visigòtica, quan fou centre de la primitiva diòcesi d’Osona.
Arran de la conquesta als musulmans, es perdé al sIX, en formar-se el nucli del Vicus Ausonae o, simplement, Vic, als peus de l’antic emplaçament d’Osona Subsistí per a denominar el comtat comtat d’Osona i la comarca Osona
l’Hospitalet Vell

L’Hospitalet Vell
KaischiB (CC BY-SA 2.0)
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del municipi de Manacor (Mallorca) iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions
sometent
Història
Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716).
Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent 1794, que fou novament actiu durant la guerra del Francès 1808-14, i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic La Primera República l’abolí novament…
fort Marlborough

Aspecte de la muralla del fort Marlborough
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Història
Antic fort complementari del castell de Sant Felip, dins el terme des Castell (Menorca), bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.
Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough
vexamen
Literatura
Comentari crític de les poesies i els poetes que havien concorregut als certàmens que acompanyava el veredicte públic; fou molt freqüent sobretot a l’època barroca.
Tenia en general un to lleuger i humorístic, a voltes no desproveït d’intenció satírica o sorneguera
golilla
Història
Membre del grup polític de l’època de Carles III d’Espanya encapçalat pel comte de Floridablanca i oposat al partit aragonès del comte d’Aranda.
Eren fonamentalment polítics i funcionaris procedents de la baixa noblesa illustrada i reformista
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina