Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
sometent
Història
Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716).
Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent 1794, que fou novament actiu durant la guerra del Francès 1808-14, i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic La Primera República l’abolí novament…
chalumeau
Música
Johann Gottfried Walther, en el seu Musikalisches Lexicon (1732), donà una visió molt completa dels quatre significats que, a la seva època, tenia el terme chalumeau.
Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum també del 1732, els repetí, sense canviar-ne pràcticament res En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor" No especificà, però, el tipus de generador del so Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle 1636 " Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes " Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia" Aquest és un…
Amratià
Prehistòria
Període de la protohistòria egípcia, en època predinàstica, entre el Neolític Badarià i el Calcolític Gerzeà, conegut en algunes seriacions amb el nom de Naqāda I.
Propi de l’alt Egipte, és conegut essencialment per les necròpolis De la seva cultura material hom coneix les destrals de sílex, les puntes de fletxa, els punyals de bona talla de sílex i ceràmiques roges amb la part alta negra com les badarianes i d’altres amb escenes pintades Socialment sembla que cada poblat era un clan totèmic, i alguns són predecessors dels posteriors nomoí de l’Egipte clàssic
via romana de Capsacosta

Vista àeria de la via romana de Capsacosta
© Arxiu Fototeca.cat
Via d’època romana amb un traçat conservat de 6 km entre les poblacions de Sant Pau de Segúries (Ripollès) i la Vall de Bianya (Garrotxa).
Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia
l’Hospitalet Vell

L’Hospitalet Vell
KaischiB (CC BY-SA 2.0)
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del municipi de Manacor (Mallorca) iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions
golilla
Història
Membre del grup polític de l’època de Carles III d’Espanya encapçalat pel comte de Floridablanca i oposat al partit aragonès del comte d’Aranda.
Eren fonamentalment polítics i funcionaris procedents de la baixa noblesa illustrada i reformista
epònim
Història
Literatura
Personatge real o fictici el nom del qual designa un poble o una ciutat o país, tota una època o àdhuc un moviment literari, artístic, etc.
Atreu, per exemple, dóna nom als atrides
Potsdamià
Geologia
Unitat que, amb categoria de sèrie (i època) (o també antigament amb la d’estatge i edat), hom ha abandonat per la denominació de Cambrià superior.
L’estratotip és als gresos de Potsdam Nova York, EUA
bet ha-midraš
Història
Denominació de les escoles creades a Israel en època rabínica (segles V aC-VI dC) amb la finalitat d’estudiar els texts sagrats i la llei.
Els comentaris escrits que se'n derivaren foren anomenats midrašīm La bet ha-midraš rebé, també, posteriorment 100 aC-500 dC el nom de bet ha-talmud
Revista Catalana de Geografia
Historiografia catalana
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia fundada l’any 1978 a iniciativa de l’enginyer Josep M. Puchades i Benito, propietari, finançador i primer director (1978-82).
Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina