Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Josep Gimeno i Agius
Economia
Literatura
Economista i escriptor.
Advocat, es dedicà a estudis estadístics Fou un dels fundadors d’ El Imparcial , redactor de La Revista de España i collaborador gairebé únic de La Revista General de Estadística Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines 1870-1873 i 1891-95 Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana
Bartomeu Garí
Història
Cavaller.
Serví Pere IV el Conestable El 1464 fou tramès com a ambaixador a les corts de França per a comunicar-hi la declaració de traïdor contra Juan de Beaumont, a les de Borgonya per a sollicitar l’ajut dels seus ducs i a les d’Anglaterra per a negociar el casament de Margarida de York, germana del monarca anglès, amb el rei Pere
Bartomeu Fons i Jofre de Villegas
Història
Història del dret
Polític i advocat.
A partir del 1918 fou regidor, batlle de Palma 1920 i 1921-22 i diputat provincial 1923, 1924 pel partit maurista Mort Antoni Maura, acceptà la disciplina de Francesc Cambó, i el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca Del 1933 al 1936 fou diputat a les corts per aquest partit Com advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants
Manuel Codorniu i Ferreres
Metge.
Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu
Josep Duato i Chapa
Política
Industrial i polític.
Empresari seder, presidí 1932 el Collegi de l’Art Major de la Seda de València Fou secretari 1930 de la Dreta Regional Valenciana i diputat a corts per la CEDA i la circumscripció de València 1936 Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València 1939 en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia
Agustí Crespí de Valldaura i Caro
Història
Política
Polític carlí, comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer.
Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política
Josep Vendrell Ferrer
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944
Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico
Dret
Llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles el 30 de juny de 1982 i declarada en part inconstitucional.
El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes En l’article 2 “se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate” afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le…
militar
Història
Relatiu o pertanyent als estaments privilegiats, que, a les corts de la corona catalanoaragonesa, formaven part del braç militar
.
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina