Resultats de la cerca

Migcampista, començà al Futbol Club Martinenc, d’on passà al Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1980-81 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82 abans d’ingressar al primer equip espanyolista, on romangué sis temporades 1982-88 Disputà 140 partits de Lliga, marcà 29 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després jugà amb la Unió Esportiva Figueres 1988-94 i acabà la seva trajectòria al Club Esportiu Europa Jugà un partit amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí l’Espanyol al principi de la temporada 2008-09 Anteriorment havia…

Es formà al Club Deportiu Terrassa, on debutà a la màxima divisió la temporada 1995-96, i l’any 2003 fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona Ha obtingut vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2004, 2006, sis Copes de la Reina 1998, 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, cinc títols de campiona de la divisió d’honor femenina 2000-03, 2006, una Recopa d’Europa B 2005 i una Copa d’Europa B 2007 Representà la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008 Fou escollida millor jugadora del Mundial disputat a Madrid 2006 Rebé les medalles de bronze al Mèrit…

Format al Club Natació Montjuïc, destacà en natació de fons i de mig fons El 1958 baté el rècord juvenil de 400 m estils individual i el rècord català de 1500 m lliure en piscina de 50 m Per altra banda, guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya en la prova de 400 m 1959, 1960 i 1500 m lliure 1958, 1960 Fou també campió d’Espanya amb la selecció catalana en la prova de 4 × 200 m lliure 1961, 1962 L’any 1962 passà a les files del Club Natació Sabadell El mateix any aconseguí el rècord d’Espanya de 4 × 200 m lliure amb l’equip estatal Entrenà el…

Conegut amb el nom de Manu Anglada , s’inicià com a porter al Club Patí Vic i amb quinze anys anà al juvenil del Voltregà Debutà en el primer equip blanc i blau la temporada 1975-76 i hi estigué fins a la 1980-81, etapa en què guanyà una Lliga espanyola, una Copa d’Europa i una Copa del Rei Jugà també en el Vic 1981-83, tornà al Voltregà 1983-86 i passà al Reus Deportiu 1986-88 a la categoria de plata Amb l’equip roig i negre fou campió de primera divisió i tornà a la divisió d’honor la temporada 1987-88, any que es retirà Fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i…

Disposà d’equips a diferents ciutats espanyoles i practicà nombrosos esports, entre els quals futbol, ciclisme, tir, hípica, golf, esquaix o beisbol L’equip amb seu a Barcelona practicà preferentment el futbol Durant els anys vuitanta jugà a tercera territorial però a partir de la temporada 1987-88 començà a ascendir categories L’any 2000 fou campió de preferent territorial i la temporada següent jugà a primera catalana amb el nom de Club Esportiu Boomerang Al final de la temporada 2000-01 tornà a preferent i cedí els seus drets federatius al Club Deportiu Montcada, club amb el…

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966…

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt…

S’inicià al Santo Domingo d’Oviedo, d’on passà a l’Igualada Hoquei Club 1989-94, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues Supercopes d’Europa 1993, 1994, dues Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Després jugà amb el Reus Deportiu 1994-97 i el Club Patí Flix 1997-2000, on penjà els patins Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa júnior, subcampió olímpic a Barcelona 1992 i guanyà una Copa de les Nacions Fou coordinador dels equips de base de l’Igualada HC durant vuit anys, en què també ocupà el càrrec d’…

A 15 anys debutà amb el primer equip del Club Futbol Calella aleshores Calella Sport Club En la temporada 1937-38 jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol i un cop acabada la Guerra Civil retornà al Calella Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1940-43 i el Futbol Club Barcelona 1943-48 Mig centre, amb el Barça disputà 103 partits i marcà un gol Guanyà dues Lligues 1945, 1948 i una Copa d’Or Argentina 1945 Una greu lesió provocà que deixés el Barça i fitxés pel Gimnàstic de Tarragona, que aleshores era a primera divisió Disputà dues campanyes amb l’equip tarragoní 1948-50, però…

Fou fundat el 1993 arran d’una escissió del Club Deportiu Terrassa, si bé l’equip inicial, denominat Terrassa Reds, participà en la primera Lliga estatal de futbol americà 1991 coneguda com Spain Football League El nou club mantingué durant uns quants anys el nom de Terrassa Reds i també fou denominat JGE Egara Reds Guanyà la Lliga Catalana 1996 i en fou subcampió en dues ocasions 1998, 1999 Durant els anys noranta també participà en la Copa d’Espanya i posteriorment jugà diverses temporades a la segona divisió estatal, la LNFA2, de la qual fou subcampió 2006 Té un equip femení…