Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Leopold Pomés i Campello

Leopold Pomés i Campello
Cinematografia
Fotografia
Fotògraf, empresari i creador publicitari, realitzador cinematogràfic i gastrònom.
El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia Tant en aquest camp com en el de la publicitat aconseguí una gran projecció gràcies a un esperit innovador que combinava amb un acusat…
,
Joan Planas i Congost
Literatura
Cristianisme
Escriptor i predicador.
Ingressà als dominicans de Girona 1835, on residí fins a l’exclaustració 1835 posteriorment fou ecònom de Calonge i de Bordils Fundà la casa missió de Girona, de la qual fou el primer director, i fou catedràtic del seminari Fou vicari provincial dels dominicans exclaustrats de Catalunya Tingué gran fama com a predicador És autor d’obres importants, com Arte pastoral o método de gobernar bien una parroquia i El catequista orador , reeditades sovint També escriví El cura en el púlpito, Jesucristo predicando i altres obres menors, molt populars i acceptades
Vicenç Piera i Tosseti
Literatura catalana
Escriptor.
Dirigí la publicació bilingüe El Telégrafo Catalán 1878-81 És autor de l’estudi La electricidad explicada sucintamente según la física 1878, d' El santuario de San Sebastián 1881 i 1917 i d’un Estudio crítico sobre las tragedias de Víctor Balaguer Deixà inèdites també poesies en castellà i català
Pere I de Carcassona
Història
Comte en part de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona.
Era fill dels comtes Roger I el Vell de Carcassona i d’Adelaida El seu pare li llegà participació en els comtats i una sèrie d’abadies i béns eclesiàstics a Carcassona, Rasès, Foix i Coserans El 1010, a instàncies de la seva germana Ermessenda de Carcassona , muller del comte Ramon Borrell I de Barcelona, Girona-Osona, fou elegit bisbe de Girona Devia ésser encara molt jove, puix que fins el 1019 és anomenat Petronus Tot el seu pontificat va acompanyat per la presència abassegadora de la seva germana Ermessenda, que li feu importants llegats per a la seva església, els quals li permeteren de…
Joaquim Maria Masramon de Ventós
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments
Joaquim Masmitjà i de Puig
Cristianisme
Canonge de Girona i fundador de la congregació de filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria.
Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona
Lambert Manera
Història
Guerriller.
Fou batlle de Bassegoda Lluità, sovint amb Josep Trinxeria, per la reincorporació del Rosselló a Catalunya Morí en atacar els assetjadors francesos de Girona
Mafalda de Pulla-Calàbria
Història
Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona.
Filla gran del normand Robert d’Hauteville, dit Guiscard, duc de Pulla i de Calàbria, i de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern El 1078, amb la intervenció del papa, fou casada amb el comte Ramon Berenguer II de Barcelona , i es traslladà a aquesta capital A Rodés, on s’estava a la residència de la seva cosina germana Mafalda de Sicília, muller de Ramon de Sant Gèli, comte de Roergue, infantà 1082 el futur Ramon Berenguer III de Barcelona , pocs dies abans de l’assassinat del seu marit El 1083 ja prenia disposicions sobre l’herència llenguadociana que havia pertocat al seu fill…
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Girona (1775-96), germà del cardenal Francisco Antonio de Lorenzana.
Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics
Benet Lloberols
Cristianisme
Missioner dominicà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.
Deixà escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos un Catecisme de la doctrina cristiana en annamita i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina