Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
bisbat d’Oriola-Alacant

Bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…
Josep-Lluís Bausset i Ciscar

Josep-Lluís Bausset i Ciscar
© PRATS I CAMPS
Política
Activista polític i cultural.
Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n’obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d’Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera 1932 i fou…
el Montot
Sector de l’alineació muntanyosa que separa les valls del Xúquer (vall Farta) i del riu de Sallent (Canal de Navarrés), que culmina a 417 m alt.; és termenal dels municipis de Cotes i Sallent de Xàtiva (Ribera Alta) i Xella i Anna (Canal de Navarrés).
diòcesi
Cristianisme
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.
En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…
la Safor

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alcoi-Gandia; cap de comarca, Gandia.
La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles al N i les muntanyes de la Valldigna al S, i el curs baix del riu d’Alcoi, que…
la Ribera Baixa

Comarca del País Valencià a la regió de València; cap de comarca, Sueca.
La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles, graves i arenes…
Jaume I de Catalunya-Aragó

Suposat retrat de Jaume I de Catalunya i Aragó, obra atribuïda a Gonçal Peris o a Pere Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller.
Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…
,
eleccions
Política
Procediment de designació dels governants, mitjançant votació.
En les ciutats gregues i romanes, regides pel sistema de democràcia directa, les eleccions foren utilitzades per a designar determinats càrrecs públics però, com que tots els homes amb categoria de ciutadans participaven en la presa de decisions polítiques a través de les assemblees, sense que hi hagués cap mena de delegació del dret de participar-hi, el paper de les eleccions fou secundari El sistema de democràcia representativa, elaborat des del segle XVIII, féu de les eleccions, i més endavant també del sufragi universal, components essencials de les institucions que permeten el…
immigració
Sociologia
Moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d’arribada dels migrants.
Les migracions solen ésser motivades per la diferència existent en la relació població-recursos entre dos o més espais geogràfics comunicables Per això, els llocs d’immigració soler ésser les terres de colonització o les àrees urbanes La immigració urbana —moviment migratori que, actualment i sobretot en les societats industrials, s’origina quasi exclusivament en l'èxode rural —és directament proporcional al creixement econòmic i al gruix demogràfic de la ciutat, sempre que no existeixi cap planificació socioeconòmica adient Cal destacar, d’altra banda, que, si bé la immigració és atreta per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina