Resultats de la cerca

Doctorat en ciències exactes, fou professor de matemàtiques de l’Institut de Reus, del qual fou també director 1882 Presidí el Centre de Lectura D’estudiant fundà el periòdic “El Crepúsculo” i posteriorment collaborà assíduament amb articles i versos a “Eco del Centro de Lectura” Fou redactor de “Lo Sometent” 1886 Conreà en castellà i català una poesia festivohumorística destinada sobretot a omplir vetllades literàries, part de la qual fou recollida a Poesies 1900

Fou funcionari de l’administració local, a Madrid 1868-73 i altres municipis, i publicà nombroses obres de dret administratiu Bé que escriví algunes obres en català, destacà per les comèdies El ángel de una familia 1876 i Celos y quid pro quos , la llegenda versificada Teresa Guix, o sea Consecuencias de un adulterio 1847, que va refondre i va ampliar el 1856, i la novella Los azares de la vida , totes en castellà

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial A la seva…

Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891

Doctor en ambdós drets i, segurament, canonge de la seu de Tortosa, és autor d’un poema llatí que figura en els preliminars de Los colloquis de Tortosa de Cristòfor ↑ Despuig , on expressa el desig de la ciutat perquè el llibre fos imprès

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de sant Ramon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610

Fou un dels propagadors més actius del catalanisme a les comarques tortosines Cronista de Tortosa, fundà “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca” De les seves obres cal destacar, en poesia, Cançons tortosines 1884, i en teatre, Lo cautiu 1887 i Matilde 1887 també els estudis El palacio episcopal de Tortosa 1900, Maestrazgo 1904, Els tortosins per Tortosa 1914 i Vocabulari català de Tortosa 1916, a més d’algunes biografies de tortosins illustres El 1981 es recuperaren les seves Contalles, crepusculars tortosines

Fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1854-68, 1874-89 Dirigí el Diario de Reus 1859 i la primera època de l’“Eco del Centro de Lectura de Reus” 1859-60 Tot i ser un dels primers de fer ús literari de la llengua catalana a la seva ciutat, la seva producció poètica en aquesta llengua fou més aviat curta i, encara, limitada als temes místics Té dues poesies a Los ↑ trobadors nous 1858 Guanyà diversos accèssits 1859, 1860 i 1863 i la viola d’or 1860 als Jocs Florals de Barcelona i publicà poemes a “Lo Gai Saber”, al Calendari Català i a la premsa de Reus Fou socifundador i membre molt actiu de l…