Resultats de la cerca

Habiten a Austràlia i són essencialment granívors, bé que alguns durant l’època de reproducció alimenten llurs cries amb insectes i nimfes de formiga Els més coneguts són el diamant de dues bandes Taeniopygia bichenovii , de dibuix bellíssim, el diamant clapat Taeniopygia guttata , que viu bé engabiat i s’hi reprodueix amb una certa facilitat hom n'ha obtingut així diverses variants blanca, marró, falba, rosada, etc, el diamant de Gould Chloebia gouldinae , que té dues variants, la de cap vermell i la de cap negre, i el diamant modest Neochmia modesta , de plomatge poc…

Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó  i de Navarra 1773 El 1780 fou reelegit abat A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes També deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau

Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton,…

Estudià a Nàpols amb Giovanni Domenico da Nola Fou organista, des del 1593, i mestre de capella, des del 1595, de l’església de l’Annunziata, a Nàpols, càrrec que mantingué, sembla que compartit amb Camillo Lambardi, fins el 1621 També exercí d’organista a la capella virregnal espanyola des del 1602 La seva música vocal, constituïda bàsicament de madrigals i obres sacres, no és tan innovadora com la seva producció instrumental, especialment la música per a tecla El seu Primo libro di diversi capricci 1603 inaugurà un nou estil en la música per a teclat i, en certa manera,…

L’ofici de manescal era estretament relacionat amb el de ferrador, i ambdós eren integrats en els gremis de ferrers A València, les ordinacions de la confraria de ferrers, manescals i argenters, atorgades per Jaume II el 1298, són les més antigues conegudes A Girona, l’ofici figurava entre els que formaven part de la confraria dels elois La unió de l’ofici de manescal amb el gremi de ferrers —tot mantenint una certa autonomia professional— es mantingué, a Barcelona i a València, fins a les acaballes del s XVIII i el primer terç del XIX, abans que l’antic manescal es transformés…

Se suspengué, però, entre el 1955 i el 1990 i entre el 1992 i el 1994 La tercera època, des del 1994 fins als nostres dies, sembla més consolidada i manté una certa periodicitat Hi participen historiadors catalans i de fora L’interès rau en la presència de temes de Catalunya, però també s’hi publiquen treballs sobre altres llocs És el punt de referència per a molts historiadors i una plataforma de debats historiogràfics, aprofitant també els lligams que proporciona l’IEC També s’hi anuncien les te- sis que es presenten regularment a Catalunya El 2000 el director de la revista era…

De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —ben…

Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del…

Establert a les Marques, treballà en l’execució i en el muntatge de políptics Massa Ferrara, Ascoli Piceno, etc La seva pintura deriva de l’art dels Vivarini i de FSquarcione i té punts de contacte amb l’escola de Ferrara El seu estil plasma un tipus de bellesa cortesana i de gòtic tardà mitjançant un disseny de línies anguloses, colors molt vius i riques vestimentes a la manera bizantina Les seves constants compositives —arabescs, garlandes de fruites, pedreries—, unides a una certa sensualitat en les figures Maria Magdalena , Rijksmuseum d’Amsterdam, en fan un dels millors…

Aquest tipus de so acompanya sovint fenòmens naturals, com ara terratrèmols i canvis meteorològics Els infrasons també poden aparèixer associats a vehicles que es mouen a gran velocitat avions, trens, etc Hi ha molts animals i en particular els ocells que són sensibles a aquests sons, i capaços de respondre-hi amb actuacions concretes Així, l’actitud d’alguns animals pot ser un avís de sisme o de canvi atmosfèric important Alguns éssers humans també poden presentar una certa sensibilitat als infrasons, que se sol manifestar en forma de símptomes de mareig De totes maneres, el…