Resultats de la cerca

Estudià amb el violista Sainte-Colombe i amb GBLulli Actuà a la cort de Lluís XIV 1676-1715 i de Lluís XV 1715-25 i estrenà amb gran èxit les òperes Alcide 1693, escrita en collaboració amb Lulli, Ariane et Bacchus 1696, Alcyone 1706 i Sémelé 1709 Deixà unes sis-centes cinquanta peces instrumentals

El 1276, en ocasió de la revolta dels sarraïns valencians, estigué encarregat d’organitzar un estol, del qual fou almirall suplent per l’agost de l’any següent Fou cort de València 1276-84, procurador de Menorca al moment de l’ocupació 1287-88 i tresorer de Sardenya també arran de la conquesta 1324

Fou influït per la pintura veneciana Tizià i per Van Dyck, que el protegí i a qui succeí com a pintor de cambra de Carles I d’Anglaterra Acompanyà la cort a Oxford 1642-46, on obtingué molta anomenada com a retratista de la noblesa retrats del príncep de Galles, d’Endymion Porter, etc

Canonge i sagristà de Barcelona i bisbe d’Osca i Jaca 1458-65 per nomenament del papa Calixt III El 1460 assistí a la cort de Fraga feu de mitjancer 1461 entre Carles de Viana i el seu pare, Joan II de Catalunya-Aragó, en el conflicte sorgit entre aquest i el Principat de Catalunya

Fou arximandrita d’un monestir prop de Constantinoble i tingué molta influència a la cort imperial Cirillià extremista, fou el capdavanter del monofisisme Condemnat per un sínode de Constantinoble 428, fou rehabilitat pel concili conegut com a lladronici d’Efes 449, organitzat pels seus partidaris, i fou condemnat definitivament pel concili de Calcedònia 451

Duc d’Híxar per matrimoni 1622 amb Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar Híxar Desitjós de substituir el comte duc d’Olivares, quan aquest fou destituït s’enfrontà amb Luis Menéndez de Haro i fou desterrat de la cort El 1648 fou empresonat a perpetuïtat, arran d’una conjura adreçada a fer-lo rei d’Aragó

Membre d’una família de comerciants originària de Tabrīz, fou poeta de cort dels safàvides i dels grans mogols de l’Índia S'establí de nou a Pèrsia, on rebé d’Abbās II el títol de Príncep dels poetes Deixeble de Ḥāfīz, els seus gazals esotericomístics són considerats el millor de la poesia persa postclàssica

Ministre de finances d’Alfons V de Portugal i, més tard, dels Reis Catòlics Finançà, juntament amb Abraham Senior, la guerra de Granada El 1492 s’establí a Nàpols i el 1503 a la cort dels ducs de Venècia És autor de nombrosos tractats de filosofia, d’apologètica, de misticisme i d’exegesi messiànica

Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081

Es casà 1854 amb l’emperador Francesc Josep I d’Àustria Des del 1880 visqué apartada de la cort en els seus palaus de Pest i Corfú Diverses desgràcies familiars, com el suïcidi del seu fill Rodolf 1889, accentuaren el seu desequilibri nerviós Viatjà molt per Europa, i morí apunyalada per un anarquista italià