Resultats de la cerca

Mestre d’escola, d’origen alemany i radicat a València És autor de Tratado muy útil o provechoso para toda manera de tratantes 1541 i Libro primero de Aritmética algebraica en el qual contiene el arte mercantívol 1552, primer manual d’àlgebra publicat en castellà, inspirat en la Summa de Lucas de Burgo i en Algebre de Christof Rudolf Aquesta obra estimulà els estudis d’aritmètica i sobretot d’àlgebra a la península Ibèrica

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de gueto no…

És corrent a la part central del País Valencià poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc Apareix amb menys intensitat en altres àrees Es caracteritza per la representació d’escenes —motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu — de guerra, de dansa, de caça, etc Es contraposa a l' estil simbòlic o d' Elx-Archena Correspon als s III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric

Educat a la sinagoga d’Amsterdam, en fou expulsat per les seves idees Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió de rellotger i sovint de la caritat d’alguns amics Imbuït de l’exigència matematicoracionalista, que tant l’impressionà en Descartes, perseguí tot rastre d’arbitrarietat en la concepció de la realitat res no pot no ésser necessari, determinat Aquesta convicció és la raó fonamental de la seva hostilitat a tot el sobrenatural i el lliure entès com a quelcom que…

Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons

El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans

El dors i la part alta dels costats són de color verd blavós intens, i el ventre entre blanc i argentat És una espècie típicament depredadora, molt estimada pels pescadors esportius a causa de la seva resistència a ésser capturada és pescada principalment amb curricà Pelàgica, abunda a les costes del sud de la península Ibèrica i a les del País Valencià, bé que és encara més abundant a l’Atlàntic i a les costes del nord d’Àfrica

El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus