Resultats de la cerca

Començà entrenant Les Fonts de Terrassa de Rubí 1983-85, el qual ascendí a divisió d’honor Posteriorment dirigí el Marsol FS i, durant vuit temporades, entre el final dels anys vuitanta i el principi dels noranta, el Centelles Futbol Sala, amb el qual alternà la divisió d’honor i la divisió de plata Entrenà el FC Barcelona 1994-95, a divisió d’honor, i també el T2 Gràcia 1995-97, el FS Santa Eulàlia 1997-99, el FS Granollers 1999-2001 i el CFS La Garriga 2001-05, en altres categories Fou seleccionador català la temporada 1985-86, càrrec que recuperà l’any 2006, any que Catalunya fou…

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata al mèrit…

Membre del Club Arquers Cambrils, guanyà dos Campionats d’Espanya d’arc estàndard a l’aire lliure 2001, 2002 i fou subcampió en dues ocasions Aconseguí també diverses medalles al Campionat de Catalunya Formà part de la selecció catalana i de l’estatal

Es formà en el servei del Dr Josep M Vilarrubias a l’Institut Universitari Dexeus 1987-92 El 1995 fou fundador i soci de l’Institut de Medicina de l’Esport del Centre Mèdic Teknon IMESPORT És membre del servei mèdic de la FIFA 1993, de la Federació Espanyola de Futbol 1998 i de la UEFA 2007 per a assumptes de dopatge Des del 2004 és metge del Marfil Santa Coloma de futbol sala i, des del 2014, cap dels serveix mèdics de la Unió Esportiva Sant Andreu Fou president de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport 2011-16

Procedent del Llevant, jugà tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-73, dues d’aquestes a primera divisió Actuava d’extrem dret i disputà un partit amb la selecció catalana Després jugà al Múrcia 1973-75 i al Betis 1975-80, amb el qual fou campió de Copa 1977 Fou dues vegades internacional

S’inicià l’any 2001 al Motorclub Sant Andreu en proves de camp a través i descens de bicicleta tot terreny Esdevingué pilot de BMX el 2004 L’any 2007 disputà la Copa del Món de Supercross de Madrid com a únic juvenil espanyol Guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya i fou segon a l’Open Internacional de Sant Andreu 2008 Participà en mànigues de les Copes de França, Europa i del Món, a més de curses nord-americanes

S’inicià al Reus Deportiu de la mà de Josep Robledo Fou campió de Catalunya amateur de pes superlleuger 1976, 1977 Es retirà el 1980

Competí a les files de l’Atlètic Terrassa HC i, posteriorment, del Club Tennis Kay Aconseguí el Campionat d’Espanya de frontennis olímpic amb José Manuel Granados 1989 i amb Jordi Campoy 1994

Conegut com el Milonguita , fitxà pel FC Barcelona l’any 1972 després d’haver jugat amb el Belgrano i el Rosario Central argentins Contractat com a oriünd d’Espanya, la federació espanyola no acceptà aquesta condició, fet que provocà l’anomenat “escàndol dels oriünds”, que desembocà en l’obertura del fitxatge d’estrangers a partir del 1973 Mentrestant, el Barça el cedí al Porto 1972-73 i a l’Elx 1973-74 L’edició 1974-75 ingressà definitivament a la plantilla barcelonista, on jugà de davanter centre i d’extrem, fins que, a mitjan temporada 1979-80, un conflicte amb l’entrenador Joaquim Rifé…

Conegut com Juanjo González El 1975 fundà, juntament amb José María García i Josep Maria Casanovas, la revista futbolística Don Balón , i el 1979, el diari Sport Treballà també a Televisió Espanyola, on fou responsable de l’àrea d’esports durant els anys setanta i vuitanta Juntament amb Eduard Gonzalo ha publicat Ser del Barça es 2012