Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
premis Ciutat de Palma
Certamen anual instituït el 1955 per l’ajuntament de Palma per a obres de creació cultural.
Els principals premis són proclamats el dia de Sant Sebastià 20 de gener, patró de la ciutat Les modalitats més destacades són les de novella i poesia S'atorguen o s'han atorgat també premis en reconeixement d'altres gèneres, com ara teatre, periodisme, història, ciències, pintura, fotografia, música, etc Les dues primeres modalitats reben, respectivament, el nom de Llorenç Villalonga de novella des del 1993 i Joan Alcover de poesia Des de l'inici fins el 1979 es convocaren indistintament en castellà i en català, però aquest any passaren a ser exclusivament en català fins el període de 2004-…
Joan Padern i Faig
Pintura
Pintor.
En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El…
guerra de les Gàl·lies
Militar
Expedició militar dirigida per Juli Cèsar per sotmetre els gals al poder de Roma.
La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l' oppidum d’…
Josep Marià de Cabanes i d’Escofet
Arqueologia
Història
Polític liberal i arqueòleg.
De la família de l’antic capità general de Catalunya Philippe de Cabanes, exercí d’advocat a Barcelona alcalde constitucional 1821-22, tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835, i fou novament alcalde de Barcelona 1835-36 Fou també senador per Lleida, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 i corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid Publicà Sobre la importancia de la Numismática 1816, Memoria sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los…
Pere Costa Amigó

Pere Costa Amigó
Museu Colet
Basquetbol
Jugador, entrenador i directiu de basquetbol.
Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet del Círcol Catòlic de Badalona 1941, on jugà durant tretze temporades Compaginà la seva carrera de jugador amb la d’entrenador de les categories inferiors de l’entitat L’any 1954 es convertí en entrenador del primer equip, càrrec que ocupà durant vuit anys seguits Traslladat per motius laborals a Llinars del Vallès, fundà el CB Llinars —primer com a secció del Centre d’Esports Llinars i a partir de 1983 com a club independent—, que presidí durant set anys, a la vegada que n’entrenava equips de formació Retornà al Círcol Catòlic de Badalona, on…
Mercè Llopart
Música
Soprano.
Inicià els estudis musicals a Barcelona i el 1912, després d’haver debutat al Gran Teatre del Liceu amb Sigfrid , es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica de cant i realitzà diverses actuacions El 1921, al Teatro La Fenice de Venècia, interpretà Andrea Chenier al costat d’A Pertile La temporada 1924-25 cantà La valquíria al Teatro alla Scala sota la direcció d’A Toscanini i el 1927 hi estrenà Sly , d’E Wolf-Ferrari Un any més tard, R Strauss la dirigí en El cavaller de la rosa i, novament sota la direcció de Toscanini, interpretà el paper de Comtessa d’Almaviva a Les…
,
Louis Van Gaal
Futbol
Entrenador de futbol.
Arribà al Futbol Club Barcelona 1997-2000 procedent de l’Ajax, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1995 En la primera temporada al Barça guanyà la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d’Europa En la temporada següent repetí el triomf a la Lliga 1999 i en la tercera guanyà la Copa Catalunya 2000, i al final de la temporada presentà la dimissió A continuació dirigí la selecció holandesa i l’estiu del 2002 tornà al FC Barcelona fins al gener del 2003 Sumant les dues etapes, dirigí el Barça en 201 partits oficials i cal atribuir-li la confiança que diposità en els jugadors del planter Xavi,…
Erwin Schrödinger
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM Dirac…
teoria dels ajustaments automàtics
Economia
Teoria segons la qual qualsevol pertorbació que desequilibri el sistema econòmic provoca una reacció automàtica en el sistema mateix, que porta aquest a una situació en què novament és assolit l’equilibri.
Aquesta teoria accepta l’existència de la “mà invisible” de què parlava Adam Smith, que reajusta el sistema, sempre que damunt no hi actuïn elements artificiosament distorsionats La teoria té el màxim exponent en la llei de Say , segons la qual l’oferta crea la seva pròpia demanda La teoria ha estat desmentida per la realitat crisis econòmiques, desocupació crònica, etc
tamponar
Indústria tèxtil
Cobrir amb vernís espès la superfície (d’un corró d’estampar), per tal de reforçar el gravat, sense rebaixar-ne la superfície, en sotmetre’l novament a l’acció de l’àcid.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina