Resultats de la cerca
Es mostren 12763 resultats
aleró
a Turbulència en incidència pronunciada; b millora de la penetració causada per un bec afegit al caire d’atac; c escolament en vol horitzontal; d augment de la sustentació causada per un aleró posterior; e aleró simple; f aleró obert; g aleró Fowler; h aleró doblement obert
© fototeca.cat
Transports
En els avions, superfície mòbil i articulada, situada a l’extrem del caire de sortida de l’ala.
Serveix per a governar el moviment de balanceig de l’aeronau Pertal d’aconseguir això, l' aleró de l’ala que puja ha d’abaixar-se, alhora que ha d’alçar-se el de la que baixa Els diversos tipus d’alerons es distingeixen per llur moviment respecte a l’ala
carbonització
Indústria tèxtil
Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals que poden tenir entre les fibres.
Consisteix a submergir-los en un bany àcid de sulfúric o de clorhídric que transforma la cellulosa dels residus vegetals en hidrocellulosa, escórrer-los entre dos corrons compressors, assecar-los en una cambra amb dos compartiments, el primer dels quals a una temperatura de 60°C, i el segon a una temperatura de 100-105°C on és carbonitzada la hidrocellulosa, eliminar el carbó resultant per batut i, finalment, sotmetre el teixit a un bany neutralitzador de solució de carbonat sòdic Aquesta operació és anomenada també desmotatge químic
desgreixatge
Tecnologia
Operació que consisteix a netejar les peces metàl·liques de la substància grassa que les recobreix, per tal de sotmetre-les a ulteriors manipulacions.
Per a dissoldre el greix mineral hom utilitza principalment dissolvents orgànics gasolina, benzè o dissolvents clorats el vapor del dissolvent es condensa sobre la superfície de les peces i n'arrossega el greix Amb el desgreixatge en calent hom elimina el greix vegetal o animal mitjançant la seva vaporització i emulsió amb lleixius alcalins Quan cal preparar superfícies metàlliques que han de rebre un recobriment electrolític hom empra l’anomenat desgreixatge electrolític , en el qual són emprats cianurs, hidròxids i carbonats alcalins com a electròlits
descoloració
Química
Eliminació dels pigments que donen color o embruten un producte, per tal de millorar-ne l’estat acabat.
Hom porta a cap aquesta operació emprant terres descolorants o carbons actius, o bé per via química de tractament dels pigments carbonització, oxidació o reducció A la indústria tèxtil els agents descolorants són emprats per a blanquejar els teixits o bé per a purificar les solucions orgàniques ensutzades de matèries estranyes Els productes obtinguts de la destillació del petroli també són descolorats, mitjançant àcid sulfúric o, més sovint, terres naturals o activades
vas Dewar
Vas de vidre emprat per a contenir líquids a temperatura distinta de la de l’ambient consistent en un flascó de parets dobles, en l’espai lliure d’entre les quals hom ha fet un buit molt elevat (~0,01 Pa) per tal d’eliminar la transferència de calor per convecció i conducció.
La superfície de les parets és argentada, pertal de disminuir la transferència de calor per radiació, com també hom evita al màxim el contacte entre parets per a minvar la conducció de la calor El nom prové de l’inventor, James Dewar, tot i que hom el coneix comercialment amb el nom de termos
angle de polarització
A la figura de l’esquerra, la llum incident només té component paral·lela al pla d’incidència (fletxes), de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , no hi ha llum reflectida; a la figura de la dreta, la llum incident té component paral·lela (fletxes) i component perpendicular (punts) al pla d’incidència, de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , la llum reflectida no és nul·la, ja que conté la component perpendicular (punts) al pla d’incidència
© fototeca.cat
Física
Angle amb què ha d’incidir un raig de llum sobre una superfície separadora de dos medis d’índexs de refracció n
i n´
per tal que en la llum reflectida no hi hagi component paral·lela al pla d’incidència.
Segons les fórmules de Fresnel, l’angle de polarització φ π satisfà φ π + φ´ p = 90°, essent φ´ p el corresponent angle de refracció D’acord amb la llei de la refracció resulta que tg φ π = n´/n llei de Brewster, fórmula que dóna el valor de φ π , i que el raig reflectit i el refractat són perpendiculars entre ells
bahuvrīhi
Lingüística i sociolingüística
Terme amb què hom designa el tipus de compost que exemplifica, o sigui, tal que en aparença hauria d’ésser un nom, però fa la funció d’un adjectiu referit a un nom que té alguna relació amb la cosa que el compost significa.
És anomenat també compost exocèntric i compost possessiu Bahuvrīhi és un mot compost sànscrit que, separant-ne els elements, significa “molt d’arròs”, però que no designa una gran quantitat d’arròs, sinó una persona rica per les seves possessions d’arròs En definitiva, es tracta, doncs, de la transformació de dues frases, com és ara “l’arròs és copiós” i “aquest arròs és de tal persona” En català, els composts bahuvrīhi no abunden, però en són exemples nets formes com capgròs i poca-solta
informàtica integrada
Electrònica i informàtica
Enfocament de la informàtica que facilita la coordinació de processos prèviament deslligats per tal de millorar-ne el rendiment total.
La coordinació sol encloure la comptabilitat de dades, entre les diferents representacions de dades Per exemple, l’ús d’un sistema informàtic on les dades de producció, compres i comandes són utilitzades dins d’un sistema global que també enclou la planificació, la facturació, la nòmina, etc
dígit
Matemàtiques
Cadascun dels signes o símbols que hom empra en un sistema determinat de numeració per tal de formar els diferents nombres.
La informació que proporciona el dígit pot ésser donada per ell mateix o per la posició que ocupa dins un conjunt de dígits Donada una base de numeració, el nombre de dígits emprats per a expressar qualsevol quantitat és igual a l’indicat per la base Per exemple, en el sistema de numeració decimal els dígits són deu, els números 0,1, 2,,9 en el sistema binari o de base 2, els dígits són dos, els números 0 i 1
metodologia
Filosofia
Part de la lògica que té per objecte l’estudi a posteriori dels mètodes.
Kant oposà la metodologia al conjunt de la lògica en dividir, d’una banda, l’estètica i la lògica transcendentals, les quals tenen per objecte analitzar el valor dels materials amb els quals hom coneix pertal de determinar els usos que li són propis i els que no, i de l’altra, la metodologia transcendental, que té per objecte escollir, entre els diversos usos que en poden ésser fets, aquell que satisfaci millor les necessitats intellectuals