Resultats de la cerca

Mineral del grup isomorf de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és en grànuls molt petits, el color és verd negrós i l’esclat és terrós o mat Té una duresa de 2 i una densitat de 2,5-2,8 És un mineral autogen de les roques sedimentàries marines que es forma actualment al fons dels oceans, allí on falten o són poc abundants els sediments clàstics

S'alimenten a base de petits organismes del fang del fons aquàtic, operació afavorida per l’estructura especial de la boca Peixos migratoris de l’hemisferi boreal, sobretot de l’Europa oriental i d’Àsia neixen en els grans rius, on els adults penetren cada primavera per desovar Mentre són joves viuen a la zona litoral i retornen més tard a la mar, on es converteixen en adults Aquesta família comprèn diversos gèneres d’esturions

Els mascles tenen els ullals summament desenvolupats i encorbats endarrere, per davant de la cara, els de la mandíbula superior no surten per la boca sinó que perforen la cara Les babirusses, com els porcs, tenen el musell allargat, i grufen el terra cercant l’aliment arrels, tubercles, fruits tenen costums nocturns i viuen en petits grups familiars, en boscs alts Són animals tímids, propis de les Cèlebes i illes pròximes Llur carn és excellent

Hom l’utilitza per a destruir teixits patològics, o bé per a aturar les hemorràgies dels petits vasos sanguinis en el curs d’una intervenció quirúrgica El galvanocauteri és constituït per un mànec i unes anelles intercanviables que esdevenen incandescents al pas d’un corrent elèctric El termocauteri es compon d’una punta de platí acanalada mantinguda incandescent per un corrent gasós, format per la mescla d’aire i de vapors hidrocarbonats

El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà

Són molt semblants al papagai, bé que una mica més petits, de colors variats, entre els quals predomina el verd Com el papagai, són ocells de gàbia i molt garruladors Hom en coneix una cinquantena d’espècies, repartides entre l’Amèrica Central, l’Amazònia i les illes de la mar Carib Les cotorres foren les principals responsables de l’epidèmia de psitacosi que s’expandí pel món els anys 1929 i 1930

Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Hom troba la dioptasa generalment en petits cristalls prismàtics agrupats formant druses És fràgil, amb una duresa de 5 i una densitat de 3,3, i de color verd maragda Escalfada, desprèn aigua, que forma part de la seva estructura És rara com a mena del coure Generalment és emprada com a pedra d’ornamentació N'hi ha jaciments a Katanga República Democràtica del Congo i el Perú

Net de Demetri I, derrotà, cap al 263 aC, el rei Alexandre II d’Epir, el qual expulsà de Macedònia Poc temps després, a fi de protegir els petits tirans del Peloponès de la Lliga Aquea, combaté a Etòlia, aliada de la Lliga, que vencé a Filàcia 233 aC S'alià amb el rei Agró d’Illíria per combatre l’Epir, que amenaçava Macedònia però, vençut per una invasió dels dàrdans, morí poc temps després

Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…