Resultats de la cerca
Es mostren 2997 resultats
Josep Viader i Moliner
Educació
Música
Instrumentista, compositor, director i pedagog.
Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom
Cristina Valls i Aguiló
Teatre
Actriu.
Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge
Magda Szabó
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturga hongaresa.
Autora prolífica, en una primera etapa creativa centrà les seves novelles en figures femenines sofrents Disznótor , ‘Matança del porc’, 1960 Pilátus , 1963 Katalin utca , ‘El carrer de Katalin’, 1969 Les novelles Ókút 1970 i Régimódi történet ‘Història a l’antiga’, 1977 s’inspiren en records de la infantesa Entre els seus drames, bastits sobre episodis de la història medieval d’Hongria, destaquen Az a szép fényes nap ‘Aquell sol bell i brillant’, 1976 i A meráni fiú ‘El jove de Merano’, 1980 Són molt populars les seves novelles escrites per al jovent Mondják meg Zsófiának ‘…
Jacobus Clemens non Papa
Música
Compositor flamenc.
El renom non Papa sembla que era destinat a distingir-lo del poeta Jacobus Papa d’Ieper Fou primer mestre de capella de Carles V i un dels compositors més illustres del període Josquin-Palestrina També fou mestre de cant a Sint Donatianus de Bruges 1544 i a Broederschap van Onze Lieve Vrouw de la catedral de ‘s-Hertogenbosch 1550 Se n'ha conservat una obra religiosa considerable 14 misses, un rèquiem, 15 magníficats, 210 motets, cançons, etc, com també 4 llibres intitulats Souterliedekens ‘Salms sobre melodies populars neerlandeses’ Les seves cançons figuren en nombrosos reculls…
Antoni Ciuffo

Antoni Ciuffo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
De família napolitana, anà a viure de jove a l’Alguer És conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on feu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i feu conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista La Sardenya Catalana Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’ Himne alguerès , foren…
,
Manel Zabala i Sánchez
Literatura catalana
Narrador.
Fortament compromès amb el coneixement i difusió de la cultura occitana És una veu diferent en la literatura catalana contemporània seguint una tradició literària que enllaça amb Isop, La Fontaine i les faules populars on els animals es converteixen en personatges actius de la narració Amb el seu primer llibre Ieu sabi un conte 2001 guanyà el premi narrativa Serra d’Or 2002 Seguí Massa cafè 2002 i la novella Rates 2005, faula política amb el rerefons dels fets del Palau de la Música de 1960, les presons de la Via Laietana i els animals que donen títol al llibre i freqüenten…
Pere Màrtir Coma
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà…
etnomedicina
Antropologia
Estudi etnogràfic de pràctiques curatives indígenes populars, així com de les creences, actituds i estratègies que es relacionen amb la salut i la malaltia.
Aquesta àrea d’estudi està íntimament lligada a les classificacions etnobotàniques etnobotànica que aquests pobles realitzen i a les seves cosmologies, ja que és a partir d’aquestes que es conceben i es desenvolupen les teories i les pràctiques relacionades amb la medicina L’etnomedicina sovint es confon amb l’antropologia mèdica, però la primera subratlla la preeminència del punt de vista nadiu i posa més èmfasi en els aspectes indígenes de l’estudi de la salut i la malaltia
Bienve Moya

Bienve Moya
Folklore
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el folklorista, activista, gestor cultural i escriptor Benvingut Moya i Domènech.
Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el…
,
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina