Resultats de la cerca
Es mostren 2256 resultats
A Barcelona es funda el Foment del Treball Nacional
Fundació a Barcelona del Foment del Treball Nacional, per fusió de les anteriors entitats patronals, presidit per Albert Rusiñol i Prats, associació proteccionista de la burgesia industrial espanyola
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
flor de neu
flor de neu
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 20 cm d’alçària, més o menys llanosa i blanquinosa, de fulles alternes i estretament lanceolades, i que fa de 2 a 10 capítols envoltats de 5 a 9 fulles involucrals molt tomentoses, esteses en estel.
Es fa en prats, pedregars i roquissars d’alta muntanya Sovint és adoptat com a símbol del muntanyisme, de l’alpinisme i de la conservació de la natura
mossegada del diable
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçada, de fulles oposades, el·líptiques o lanceolades, i de capítols de flors blaves.
Es fa en prats i boscs humits, a quasi tot Europa Ha estat emprada en farmàcia i veterinària populars contra plagues, ronya i altres afeccions de la pell
pingüícula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, ovals o lanceolades, enteres, blanes, viscoses i amb pèls glandulars que digereixen petits insectes; de flors solitàries, zigomorfes i esperonades, de colors pàl·lids, i de fruits en càpsula bivalva.
Es fan en indrets molsosos, en regalims, en prats molls, etc Als Països Catalans són comunes a les comarques septentrionals Algunes espècies són oficinals, amb propietats bèquiques i cicatritzants
ulmària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 50 a 150 cm d’alt, de fulles imparipinnades, blanquinoses i tomentoses al revers, de flors blanques, disposades en corimbes, i de fruits composts d’aquenis entortolligats.
Es fa en herbassars i prats dels llocs humits, a l’Europa no mediterrània En medicina popular és emprada com a diürètic i contra la hidropesia i les artritis
pota de lleó
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, de fulles reniformes o orbiculars, amb lòbuls poc profunds i de marge dentat, de flors petites, de color verd groguenc, arranjades en cimes corimbiformes laxes, i de fruits en aqueni.
Es fa en prats, als Pirineus i en altres muntanyes El rizoma és usat en medicina casolana contra la diarrea, per a netejar plagues i per a fer gàrgares
Balsareny de Segarra
Masia
Masia i antiga quadra del terme municipal de Veciana (Anoia), al límit entre l’altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra).
Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan s XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
lluqueta
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les globulariàcies, de tiges ajagudes, de fulles espatulades i agrupades en rosetes i de capítols de flors blaves.
Es fa en roquissars, tarteres i prats de muntanya La lluqueta de roca subespècie nana és més petita i té els peduncles florífers molt curts Habita roquissars calcaris de muntanya