Resultats de la cerca

S'oposa a necessari Aquesta contraposició dóna lloc a una de les proves tradicionals de l’existència de Déu, ja formulada per Tomàs d’Aquino les criatures éssers contingents necessiten d’un ésser necessari Déu Leibniz en féu una transposició del terreny ontològic al lògic, distingit entre veritats de fet contingents i veritats de raó necessàries En la lògica contemporània hom fa distinció, en el mateix sentit, entre proposicions sintètiques i analítiques

Fou cap del laboratori de proves de la Societat Siemens Schuckert - Indústria Elèctrica des del 1910 Catedràtic de metallúrgia general i tecnologia elèctrica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, fou també professor de matemàtiques a l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i a la de Perits Industrials, ambdues de Barcelona Fou elegit 1921 acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on presentà nombroses comunicacions i treballs

Soci del Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en categories inferiors i disputà el Campionat d’Europa júnior Treballà com a monitor de ràfting i piragüisme i, el 2009, es llicencià en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona Collaborà en l’organització de diverses competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 2000-09, com proves de la Copa del Món i el Campionat del Món 2009

Sorgí en el marc del Concurs Hípic Internacional que organitzava el Barcelona Polo Club i la seva primera edició se celebrà al Parc de la Ciutadella Constà de diverses proves, com el concurs d’enganxos de carruatges de lloguer i el concurs d’enganxos de carruatges particulars a tronc La competició, avui desapareguda, es consolidà com una prova independent que el Reial Club de Polo de Barcelona organitzà periòdicament a les seves installacions

Considerat un dels pioners d’aquest esport a les comarques de Lleida, fou l’impulsor i el primer president de la secció de piragüisme del Club Esportiu Huracans de Lleida al principi dels anys quaranta Promocionà diverses proves, entre les quals diverses edicions del Campionat de Catalunya a Sellés Fou també fundador de la Federació Lleidatana de Piragüisme i fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Membre del CE Sant Jordi, fou campió d’Espanya júnior 1988 i s’adjudicà també les proves d’anelles, salt i paralleles Participà en el Campionat d’Europa júnior 1988 En categoria absoluta, fou campió d’Espanya 1989, subcampió 1990, 1991 i guanyà l’or en terra 1991 Participà amb la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1989, 1991, 1993 Guanyà la medalla de bronze per equips en els Jocs Mediterranis 1991

Membre del Club Natació Sabadell, es proclamà campió de Catalunya en 100 m papallona 1975, 200 m papallona 1975, 1978, 1500 m lliure 1979, 4 × 100 m lliure 1976 i 4 × 200 m lliure 1976 També fou quatre cops campió d’Espanya, sempre en proves de relleus 4 × 100 m, 4 × 200 m lliure, i 4 × 100 m estils a l’estiu del 1976, i 4 × 200 m lliure a l’hivern del 1977

Formà part de l’Escuderia Montjuïc i durant la dècada de 1960 participà tant en curses de velocitat com en rallis, entre les quals cal esmentar la Copa Saló de l’Automòbil de Fórmula 3 o el Ralli Costa Brava Guanyà proves com la cursa del Circuit de Martorell 1964 i el Ralli Tres Costes 1967 L’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de velocitat i fou subcampió de Catalunya de rallis

Fundat el 1984, destacà per l’organització anual de l’Obert Ciutat de Barcelona, i fou seu de proves com el Circuit Winston Entre les seves files passà Shirley Brown, jugadora que fou número dos d’Escòcia Fou campió de Catalunya per equips masculins 1987 Tingué vuit pistes d’esquaix, piscina, gimnàs, solàrium, sauna i escola d’esquaix i arribà a tenir fins a 500 socis Tancà les portes durant els anys noranta

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició