Resultats de la cerca

De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d’aquesta…

Deixeble de Gonzalo Bilbao, s’especialitzà en paisatges influïts per l’impressionisme, que conegué a fons a París 1911-14 i que tractà amb sensibilitat i delicadesa Allà també fou deixeble d’Hermen Anglada i Camarasa, amb qui residí després un quant temps a Mallorca Installat a Madrid, hi exposà el 1926 i el 1934 Dedicat també al disseny de jardins, publicà el 1930 el llibre Jardines clásicos de España El 1939 s’establí a Barcelona i féu estades a Eivissa presentà paisatges catalans i eivissencs en diverses individuals 1948, 1949 i 1951 Fou premiat el 1953 a l’Exposició…

Residí un quant temps a París, tornà a Bèlgica i s’installà a Brusselles, on aconseguí que el govern li pagués un taller, que esdevingué després Musée Wiertz Les seves obres de la primera època 1830-45 són generalment paisatges — Longchamps, Villa Borghese 1835—, i també altres temes, com la vanitas , que és las seva obra més famosa, La bella Rosina 1843 Musée Wiertz Entre el 1853 i el 1864 la seva producció, molt literària però tècnicament pobra, el féu un avançat al simbolisme i al surrealisme Fam, follia i crim, Pensaments i visions d’un cap tallat, Napoleó a l’infern

Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents

Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral

Ingressà a l’orde dels franciscans i professà el 1830 en dispersar-se la comunitat 1835, s’allistà als carlins com a oficial Residí com a religiós a Grenoble, Chambery i Vienroe El 1837 es reincorporà als carlins amb el grau de tinent i, acabada la guerra, ingressà a l’església protestant de Dijon Viatjà a Madrid, a Roma i als EUA Publicà a Londres The Life of Ramon Monsalvatje a Converted Spanish Monk 1846, citada per Menéndez y Pelayo als Heterodoxos Españoles Traduí la Historia de la Reformación del siglo decimosexto de Jean Henri Merle d’Aubigné 1850

Abandonà els estudis de dret pel teatre debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs Inicià una carrera cinematogràfica brillant amb La llamada del mar 1944, Misión blanca de Jde Orduña, 1945 i, sobretot, Locura de amor 1948 Abandonà pràcticament el teatre i anà a Cuba i a Mèxic, país on residí habitualment Posteriorment destacà en films com Deseada 1950, La hermana San Sulpicio de Lluís Lúcia, 1953, Boy of the Dolphin 1957 amb Sofia Loren i Alan Ladd, Abismos de pasión , de Buñuel, La venganza 1958, de Bardem i d’altres També actuà en televisió

Anà a París 1879, on fou influït per ARodin, i a Munic 1904, on la seva obra s’impregnà de les teories d’Avon Hildebrand Fins el 1930 treballà a Lidingö, on convertí el seu taller en museu Milles Aquest any anà als EUA, on residí fins poc abans de morir En les seves obres s’evidencien reminiscències classicistes sota conceptes expressionistes i formes barroques en moviment Figura de Gustav Vasa 1927 Nordiska Museet, Estocolm, la Font d’Orfeu , a Estocolm, i el Monument a la Pau , a l’ajuntament de Saint-Paul Minnesota, ambdós del 1936

Lluità a Las Navas de Tolosa 1212 i acompanyà el seu pare a Muret 1213 El 1224 fou el cap d’una de les dues grans faccions nobiliàries que es disputaven la privadesa del jove Jaume I Un cop vescomte, no trigà a enemistar-se amb el rei i, per això, no l’acompanyà a la conquesta de Mallorca 1229 Residí principalment al castell d’Arbeca, amb la seva muller Agnès de Tarroja, que li aportà les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja Li ha estat atribuïda una intervenció decisiva en el prodigiós naixement de sant Ramon Nonat

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València